Ven a Mi
Fins i tot un germà amb els braços estès i el pit no ha de dir: "Vine a mi, germà". La seva amenaça és clara. Com a investigació publicada dijous a la revista Neurona mostra el mateix, es pot dir el mateix per a les mosques de fruita masculina quan s’han molestat prou.
Quan aquests insectes omnipresents volen protegir els seus recursos o territori, miren cap avall els seus rivals, bomben les ales i cobren, tot mentre canvien ràpidament la direcció d'una manera que els faci semblar més gran que ells. Si un rival no vol molestar-se amb una baralla, es desenganxa. L’estudi mostra que el comportament d’aquest germà de les mosques de la fruita està realment impulsat per un conjunt molt petit de neurones que funciona independentment d’altres comportaments agressius.
Brian Duistermars, Ph.D., un postdoc neurobiològic de Caltech i el primer autor de l'estudi, admet que el comportament de la mosca sembla massa familiar.
"És estranyament una reminiscència dels nois que estan a punt de lluitar en un bar", explica Duistermars Invers. "Es congelen i es miren mútuament." Llavors cobren els seus objectius, aixequen les ales i fins i tot les rastregen per la zona abans de tornar a baixar les ales.
En el document, els investigadors de l’Institut mèdic Caltech i Howard Hughes van identificar un petit grup d’uns tres neurones que, quan s'activa, fa volar la fruita (Drosophila melanogaster) més propensos a comportar-se en amenaces. Això, en si, és una troballa notable, però ho van fer un pas més enllà i van descobrir com alterar aquestes neurones i activar-les de manera aïllada, tant amb rivals presents com fins i tot sense cap altra mosca. En altres paraules, van aconseguir mosques de fruita per esmicolar i amenaçar una habitació buida.
Abans que els investigadors poguessin manipular els cervells de les mosques, havien de tenir una bona idea de com actuaven les mosques. Així que van posar mosques mascle, que havien estat criades aïlladament, en una cambra amb menjar, un dels principals detonants de comportaments amenaçadors. Aquestes mosques solistes són ben conegudes per ser molt més agressives que les mosques en grup. En observar més de 400 d'aquests enfrontaments, van trobar com era el comportament amenaçador.
"És com un noi que bufa el pit i t'enfada furiós i tirant els braços", diu Duistermars.
A continuació, van investigar el que estava passant a nivell cel·lular. Primer, van descobrir quines neurones es van activar quan les mosques presentaven un comportament amenaçador. Amb aquest coneixement a la mà, van modificar genèticament les mosques de manera que aquestes neurones es poguessin activar per llum o calor.
Quan les mosques amb neurones activades per calor estaven exposades a temperatures més càlides, es van obrir els canals de ions a les neurones de comportament d’amenaça i de sobte es van fer super agressius. "Posem les mosques en una sala calenta, i deixem que les neurones s'encenguin i executin aquests experiments mentre em sento allà i suava", diu Duistermars.
Aquelles mosques calentes i agressives amenaçaven ràpidament els seus veïns, tot i que estaven acostumats a les altres mosques. Aquest comportament es mostra a la segona i la tercera trobada del vídeo anterior. En un altre pas de l’experiment, els investigadors van passar un objecte maniquí per una mosca activada per la calor, que és quan les coses es van fer realment salvatges: la mosca va amenaçar l’objecte inanimat, com es mostra a la quarta trobada.
"Va ser una de les troballes més emocionants", diu Duistermars, "quan vaig veure per primera vegada una mosca amenaçant un objecte".
El mateix va passar amb les mosques activades per la llum quan es van exposar a la longitud d’ona adequada de la llum. Les seves neurones activades, les mosques van amenaçar el maniquí, com es mostra a la trobada cinc.
Duistermars té cura per assenyalar que la llum i la calor no van activar el comportament tant com l'estat d'ànim habilita el comportament.
"És gairebé com un estat intern", explica. "Quan estem enfadats, atacem coses que no ens fan enutjar". De la mateixa manera, quan les mosques estan preparades per amenaçar-se, vindran després de qualsevol cosa propera, sigui o no sigui una amenaça real.
Tot i que encara no hi ha cap grup de neurones activades implicades en els enfrontaments humans amb desconeguts, Duistermars assenyala que aquests comportaments són comuns entre tots els animals de reproducció sexual. Com a tal, ell és optimista que ell i altres persones del seu camp podrien un dia desbloquejar la connexió de lluita cerebral.
"El fet que les mosques tinguin un petit conjunt de neurones que bàsicament governen tot aquest repertori conductual, suggereix que també fan altres animals".
L’alcohol canvia el camí del vostre cervell, recorda l’estudi de Fruit Fly
Els científics de la Universitat de Brown van donar a conèixer el 25 d’octubre que l’alcohol canvia la forma d’emmagatzemar els records al cervell, cosa que fa que els records tinguin una brillantor més brillant. Això pot explicar com els addictes poden tornar a la substància malgrat saber millor. El descobriment es pot traduir en altres addiccions.
Vinpok Taptek: 5 coses que apreneu usant el teclat mecànic durant una setmana
El Vinpok Taptek, que va néixer com a projecte Indiegogo, compta amb un disseny súper prim de 16 mm amb claus negres i una base d'alumini de color gris o espacial. La unitat pesa 18 unces i mesura 117 mm per 281 mm, cosa que facilita el desplaçament. S'executa a través de USB o Bluetooth gràcies a 1.800 mAh de liti ...
Els enginyers de la NASA preveuen un viatge de tres dies a Mart usant coets fotònics làser
Per aconseguir els humans a Mart, que la NASA vol fer en les pròximes dues dècades, l'agència necessitarà el tipus adequat de tecnologia de propulsió. Ara mateix, la NASA busca principalment millorar la tecnologia existent que serà capaç d’aconseguir una nau espacial a Mart prou ràpidament. Per desgràcia, els astronautes es dirigiran cap a ...