El controvertit estudi reivindica l’addicció al telèfon intel·ligent "Alterna el cervell

És un secret obert que Silicon Valley explota la nostra tendència a buscar els beneficis neurològics dels gustos, comentaris i mencions que apareixen als nostres dispositius connectats a Internet. Com a tal, l’ús d’un telèfon intel·ligent pot ser que sens dubte s’hagi de fer hàbit. Però el desig de relacionar-se amb la tecnologia –i fins i tot el que es podria considerar com un ús compulsiu– és no el mateix que l’addicció, malgrat el que un nou estudi afirma que l’addicció als telèfons mòbils canvia les afirmacions del nostre cervell.

En el nou document, presentat dijous a la reunió anual de la Societat Radiològica d'Amèrica del Nord, un equip de radiòlegs a la Universitat de Corea informa que l'addicció als telèfons mòbils canvia el cervell dels adolescents. Utilitzant imatges cerebrals, argumenten que els adolescents addictes a Internet i els telèfons intel·ligents han desequilibrat la química del cervell en comparació amb els seus companys que no són addictes als telèfons intel·ligents ni a Internet.

Però els científics que no participen en l’estudi tenen problemes seriosos en la seva investigació.Potser el més important d’aquests problemes és el fet que l’addicció als telèfons intel·ligents no és una cosa científicament establerta, si més no encara.

"L'addicció al telèfon intel·ligent no és un problema de salut mental reconegut", explica el psicòleg clínic Anthony Bean, Ph.D. Invers. "No hi ha un format estandarditzat per a la determinació de l'addicció per als telèfons, de manera que no està clar de què es parla específicament. Si no hi ha una visió estàndard o acceptada d’ella, passat el consens general sense indicadors adequats ni identificats, és realment difícil dir que un està mesurant l’addicció."

En l’estudi, l’equip dirigit pel Dr. Hyung Suk Seo va utilitzar "proves d’addicció a Internet i telèfons intel·ligents estandarditzats per mesurar la gravetat de l’addicció a Internet" en nou nois i 10 noies, segons un comunicat. A continuació, van utilitzar MRS, una tècnica d'imatge cerebral que permet identificar determinades substàncies químiques del cervell, per examinar els cervells dels participants abans i després de prendre nou setmanes de teràpia cognitiva conductual per ajudar-los a "la seva addicció".

Comparat amb un grup de control, els "addictes als telèfons intel·ligents" havien inclinat els nivells de neurotransmissors en el cervell. En particular, tenien una proporció més gran de GABA a Glx (glutamat ‐ glutamina), que són respectivament responsables de alentir els senyals cerebrals i les neurones emocionants. Una elevada proporció de GABA a Glx, van concloure els investigadors, es pot associar amb els símptomes autoinformats dels adolescents "smartphone addictes", incloent depressió, ansietat, gravetat d'insomni i impulsivitat. Després de que 12 dels adolescents participessin en teràpia cognitiva de comportament, els científics indiquen que els seus desequilibris químics semblen semblar més al grup de control.

Mentre que aquest estudi apunta a provar que "l’addicció als telèfons intel·ligents", sigui el que sigui, canvia el cervell, els seus resultats no són gens concloents per diversos motius. Chris Ferguson, Ph.D., professor de psicologia de la Universitat Stetson, explica: Invers que l’estudi no és prou robust. "Les meves preocupacions són que sigui un estudi bastant petit, i les troballes em semblen bastant marginals", diu, assenyalant que només va mirar a 19 participants. Si mirem les mesures d’importància estadística de l’estudi, el valor-p o la probabilitat que els resultats s’haguessin obtingut per casualitat, no suggereix que hi hagi cap vincle clar entre la dependència dels telèfons intel·ligents i els neurotransmissors inclinats.

"Els valors-p són només a sota del nivell p = 0,05 per a la significació estadística, que en els darrers anys hem arribat a entendre que en realitat tenen nivells molt elevats de resultats falsos positius", diu Ferguson.

Bean es fa ressò d'aquesta crítica i també assenyala que no hi ha cap manera de saber si la teràpia cognitiva del comportament mereix un reconeixement per a la millora del grup de prova.

"Durant les 9 setmanes de tractament, no es pot dir que la TCC fos la cosa que va canviar la química cerebral de ningú", diu. "Moltes coses poden passar, morts, graduacions, passar de casa a casa, divorci".

Però, finalment, el gran problema d’aquest estudi és que examina una condició que s’ha definit arbitràriament. Si els psicòlegs no estan d'acord en si la condició que esteu tractant encara existeix, llavors, com podeu demostrar que el tractes? Recentment, s’ha produït un problema similar sobre l’addicció als videojocs, que l’Organització Mundial de la Salut i l’Associació Americana de Psiquiatria volen reconèixer com a patologia, mentre que els psicòlegs vocals, inclosos Bean i Ferguson, no estan d’acord.

Es tracta d'un debat en curs, que fa que els titulars siguin enganxosos i enganyosos: "L'addicció a Internet crea desequilibri en el cervell", "l'addicció al telèfon intel·ligent crea desequilibris químics al cervell" i "l'addicció al telèfon intel·ligent fa la química del cervell" són només algunes de els titulars que van aparèixer el dijous al matí.

Potser els pares l’enviaran a la seva adolescència, dient: Mireu? T'ho vaig dir! Però les proves no es mantenen en aquest punt.