Els científics han resolt un misteri darrere de les hipernoves i els raigs gamma

$config[ads_kvadrat] not found

TLS Handshake Explained - Computerphile

TLS Handshake Explained - Computerphile
Anonim

Una supernova és bàsicament el flaix brillant d'una estrella en explosió que brilla més que tota la galàxia en la qual resideix, emanant més energia del que una estrella ordinària pot produir durant tota la seva vida. Les explosions explosives de radiació expulsen material estel·lar a velocitats que arriben als 30.000 quilòmetres per segon, o al voltant del 10 per cent de la velocitat de la llum.

Gran pacte. A hipernova és de 10 a 100 vegades més potent que una supernova. Són els esdeveniments més enèrgics de l’univers conegut fora del Big Bang.

Per desgràcia, no sabem molt més que realment sabem sobre les hipernoves i no s’estudia fàcilment. Però la tecnologia moderna ens ha permès estudiar aquests fenòmens celestes, en forma de simulacions per ordinador.

Científics de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, van utilitzar simulacions de superordenadors d’un col·lapse d’una estrella massiva de 10 mil·lisegundos –més de 25 vegades la mida del sol– en una estrella de neutrons per demostrar com poden produir els camps magnètics necessaris per a una estrella explotar i emetre atropellades explosions de rajos gamma que es poden veure a mig camí a través de l'univers.

Les troballes, publicades dilluns a la revista Naturalesa, il·lustren com una estrella giratòria que col·lapsa fa que el seu camp magnètic giri més ràpidament amb cada gir, el que resulta en una dinamo que fa que el camp magnètic creixi un milió de milions de vegades més gran que el camp magnètic de la Terra.

Una dinamo és bàsicament un generador elèctric que fa que un corrent elèctric es faci girar els cables a través d'un camp magnètic. Les dinamos estel·lars funcionen de la mateixa manera, generant corrents elèctriques a través de les rotacions de l'estrella.

No obstant això, per als estels, els corrents reforcen el camp magnètic en un bucle de retroalimentació que resulta en camps magnètics gairebé incomprensibles en grandària i magnitud.

La força d’aquests camps pot crear explosions d’hipernova, així com produir llargues ràfegues de raigs gamma intensos.

"La gent havia cregut que aquest procés podria funcionar", va dir l'autor principal de l'estudi, Phillip Mosta, en un comunicat de premsa. "Ara ho demostrem."

Per descomptat, es necessitaven 130.000 nuclis d’ordinador que funcionaven junts durant dues setmanes seguides per adquirir les dades que realment mostren com funciona aquest procés. Les simulacions es van dur a terme a Blue Waters, un dels superordenadors més potents del món, situat a la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign.

Comprendre com funcionen les hipernoves és essencial per aprendre més sobre la vida de les estrelles i entendre com els fenòmens còsmics com les noves ajuden a crear els elements molt pesats que trobem a la natura. Saber com funciona el procés també pot il·luminar com algunes estrelles de neutrons desenvolupen els seus propis camps magnètics i esdevenen el que s'anomena "magnetars".

L’altre valor més pràctic aquí és aprendre com el mecanisme de dinamo podria funcionar per crear esdeveniments naturals trobats a la Terra. Per exemple, els resultats podrien explicar millor com la turbulència a petita escala de l’atmosfera de la Terra es converteix en esdeveniments meteorològics més grans, com huracans o tifons.

"El que hem fet són les primeres simulacions globals d’aquesta alta resolució que demostren que creen aquest gran camp global des d’una purament turbulenta", va dir Mosta.

És una altra manera que estudiar l’astrofísica de l’espai exterior ens pot ajudar a entendre la vida a la Terra.

$config[ads_kvadrat] not found