El viatge de la Lluna de la NASA només es va recuperar després del pressupost de Trump

$config[ads_kvadrat] not found

Hace 40 años, el hombre dio su primer paso en la luna

Hace 40 años, el hombre dio su primer paso en la luna
Anonim

El desembre del 2017, el president Donald Trump va signar una directiva titulada "Directiva de política espacial 1", que va obligar a la NASA a enviar ajuda humana a la lluna ia Mart. Però la proposta de pressupostos de l'administració de Trump per a l'any 2019, publicada el dilluns, suggereix que probablement no passarà aviat.

Segons la proposta, l’administració de Trump té previst llançar una missió tripulada "al voltant de la Lluna el 2023". El pressupost requereix gastar 19,6 milions de dòlars a l’agència espacial durant l’any fiscal del 2019, un augment de 500 milions de dòlars en comparació amb el nivell actual. Això pot semblar molt, però consideri que altres despeses augmenten. El Departament de Defensa, per exemple, rebrà uns 80.000 milions de dòlars addicionals, la qual cosa posa el que la NASA té en perspectiva.

Tot i que aquesta proposta no és així en realitat un tall, tan a prop com sigui. Segons el Bureau of Labor Statistics, segons la Oficina d'Estadístiques Laborals, la NASA augmenta la despesa del 2,6%, una xifra gairebé superior a la taxa d'inflació del 2017 del 2,1%. Si l’agència espacial segueix assignant aquesta mateixa quantitat de diners cada any, el seu poder adquisitiu no serà capaç de mantenir-se per davant de la inflació, lligant efectivament les mans.

En observar el cost de les missions espacials anteriors pilotades, es fa evident que la proposta dificultaria enormement la capacitat de la NASA d’extreure un altre. D'acord amb ExtremeTech, es va informar que la missió Apollo 11 costava 25.400 milions de dòlars el 1973.

Utilitzant una calculadora d’inflació que utilitza la taxa d’inflació mitjana entre el moment i el moment actual (3,88 per cent per any), l’etiqueta de preus s’arriba a 141.000 milions de dòlars.

El 2005, la NASA va estimar que costaria 104.000 milions de dòlars per tornar a la Lluna. Utilitzant la mateixa calculadora, el cost estimat donat ajustat a la inflació seria de 131.000 milions de dòlars.

Des del 2005, els avenços en tecnologia aeroespacial han donat a la NASA la possibilitat de realitzar missions més rendibles, però, el preu dels llançaments pilotats probablement romandrà bastant elevat a causa de les precaucions de seguretat i la coordinació. Amb les xifres proposades, la NASA trigarà més de cinc anys a acumular-se a prop de 100.000 milions de dòlars, i això suposa que no hauria de gastar cap d’aquests recursos en qualsevol cosa més.

La proposta de pressupost sembla empènyer la NASA a enfortir els seus vincles amb el sector privat aeroespacial, com SpaceX. Però pot ser que l'agència hagi de dependre íntegrament de tercers per dur a terme la tasca monumental de les missions tripulades si aquest nivell de finançament continua.

Per a una administració tan entusiasmada per enviar gent a la Lluna per començar, segur que no sembla un pas seriós cap al següent salt gegant.

$config[ads_kvadrat] not found