Le retour des armes nucléaires • Reportage 2019, reportage choc en français
Els investigadors han desenvolupat un nou mètode de detecció d'urani i plutoni de grau ocult amagat en els contenidors de càrrega.
La prova del concepte, anunciada avui en un article de recerca publicat a Informes científics, va ser desenvolupat per científics del Georgia Institute of Technology, de la Universitat de Michigan i de la Pennsylvania State University. Si el concepte s’ajusta a les condicions reals, la tècnica té el potencial de revelar material nuclear de contraban que passaria desapercebut amb els mètodes de detecció actuals.
És gairebé impossible inspeccionar els més de 10 milions de caixes de càrrega que entren als Estats Units cada any amb el sistema actual de detecció de radiacions passives. El material nuclear protegit es pot considerar com una nina russa: la petita càrrega útil de l'interior té una capa sobre capa que la cobreix. La detecció passiva pot identificar un metall dens en alguna part d’aquestes capes d’acer, però no pot identificar què és aquest metall. Podria ser l’urani, o bé pot ser una cosa relativament benigna com el tungstè.
És un procés lent i poc fiable. El plom pot protegir el material nuclear amb relativa facilitat i no hi ha cap garantia que el material detectat sigui realment material nuclear. El procés també té possibilitats de desastre si es fa de manera desaconsellada.La nuke més petita, anomenada "Backpack Nuke", podria causar danys insonoritzables si explotés en una zona densa de la població i era prou petita per cabre en una motxilla: 10 polzades de diàmetre, 15 polzades de llarg i uns 50 lliures.
Aquí és on entra la nova tecnologia.
Aquesta nova tècnica utilitza imatges de rajos gamma per llegir a través de les capes d'un contenidor de càrrega. Els raigs gamma poden mesurar la densitat d'un material així com el nombre atòmic, i una signatura d'emissió de neutrons retardada certifica si el material és nuclear o no. Aquest mètode té l’avantatge addicional de desprendre menys radiació que els mètodes convencionals.
"Els raigs gamma de diferents energies interactuen amb el material de formes molt diferents", comenta Anna Erickson, professora assistent d'enginyeria mecànica a Georgia Tech. "I com s'atenuen els senyals serà un indicador molt bo del que és el nombre atòmic del material ocult i la seva densitat potencial".
A diferència dels mètodes actuals, el personal de seguretat seria capaç de detectar la diferència entre dos metalls pesants com l'urani i el tungstè perquè els neutrons emetrien diferents signatures.
Els investigadors encara no han realitzat proves del món real, només una prova de concepte. No obstant això, han après que la física funciona, per la qual cosa pot ser que només sigui qüestió de temps perquè el personal de seguretat pugui veure amb eficàcia les capes de recipients de càrrega russes.
"Si la tècnica es pot ampliar i demostrar en condicions d’inspecció reals", diu una nota de premsa, "podria millorar significativament la capacitat de prevenir el contraban de materials nuclears perillosos i el seu potencial desviament cap als grups terroristes".
Escolteu les proves d’armes nuclears de Booms of North Korea
Corea del Nord va dur a terme la seva quarta prova d'armes nuclears el 6 de gener, posant alarma internacional després que el lideratge del país declarés que havia explotat una bomba d'hidrogen - un dispositiu capaç de causar estralls molt més que qualsevol altra cosa que va desencadenar la guerra moderna. El soroll grollera generat per l’explosió va ser ...
Les armes nuclears "miniaturitzades" de Corea del Nord són tan bones com els seus míssils
Corea del Nord pot tenir armes nuclears miniaturitzades, però encara necessita míssils per lliurar-los. I els seus míssils xuclen.
L'ordinador inspirat en cervells d'IBM tindrà cura de les nostres armes nuclears
IBM i el Departament de Defensa poden estar construint nous xips informàtics neurosinàptics capaços d’ajudar els Estats Units a coordinar el seu arsenal nuclear, però a 2.000 milions de vincles sinàptics, només és tan potent com el cervell d’un jove humà jove. De fet, el cervell d’un nadó de tres mesos conté prop de 1.000 bilions ...