El Venus Rover és un veler solar

$config[ads_kvadrat] not found

Venus Feelers, Obstacle Avoidance Sensor

Venus Feelers, Obstacle Avoidance Sensor
Anonim

Mart i Plutó són els planetes (bé, planeta i.) nan planeta), fent que tot l’amor s’acobli ara mateix, però és important que encara hi hagi una merda d’espai per explorar. I la NASA està posant la mirada per enviar un rover en una direcció diferent, cap a Venus.

Només hi ha dos grans obstacles per intentar investigar la superfície de l’Estrella del vespre: les enormes pressions (més de 90 vegades que la de la Terra) i les temperatures extremadament elevades (prop de 500 graus centígrads, la qual cosa el converteix en el planeta més calent del sistema solar). Una cosa tan delicada com la curiositat no pot manejar aquest tipus de condicions. Necessitareu alguna cosa que les peces i els instruments siguin durs i endurits.

Per tant, la NASA dóna 245.000 dòlars a una startup d'Arkansas per desenvolupar microxips resistents a la calor i a la pressió que podrien ser utilitzats per construir i operar un rover per a Venus.

La companyia, Ozark Integrated Circuits, ja ha creat un xip que pot suportar 350 graus centígrads. Ozark vol provar d'utilitzar un substrat de carbur de silici combinat amb una substància propietària que proporciona alguna cosa que pugui manejar temperatures més calentes.

Les fitxes formaven part de la proposta de Venus Landsailing Rover de la NASA, que usaria els vents d'alta densitat de Venus per empènyer el vehicle cap endavant i, potencialment, utilitzar globus per flotar sobre obstacles i terrenys difícils. Un explorador encara necessitaria un sistema de refredament eficaç que no s’estimaria el motor de tota la seva energia. Una opció pot ser un motor Stirling que bàsicament converteix la calor en energia mecànica.

Si les proves d’Ozark tinguin èxit, marcaran un gran pas endavant per aconseguir que un veritable rover estigui preparat per estudiar Venus. Fins ara, les millors dades que hem pogut reunir van ser la sonda Venera 14 de la Unió Soviètica, que va aterrar a Venus en un calorós dia d’octubre de 1981 i va sobreviure durant 57 minuts abans de sucumbir a la calor. Pobre noi petit.

$config[ads_kvadrat] not found