LIGO podria haver descobert la matèria fosca de l'accident

$config[ads_kvadrat] not found

How Many Things Are There?

How Many Things Are There?
Anonim

Quan els científics que van treballar a l’Observatori d’Ofers Gravitacional (LIGO) de l’interferòmetre làser (LIGO) van descobrir les ones gravitacionals al febrer, va marcar el final d’un segle de recerca d’una cosa que els físics sabien que existien, però que no es podia identificar i identificar.

Potser ens trobem amb una rara joia amb aquest descobriment i, sense voler, hem matat dos ocells de 100 anys d’una sola pedra. Un nou article escrit per físics a la Johns Hopkins University i publicat a Lletres de revisió física investiga si la fusió del forat negre que va produir ones gravitacionals i que es va observar per LIGO també contenia un senyal que confirma l'existència de matèria fosca.

La matèria fosca, la primera hipòtesi en 1922, representa el 85 per cent de tota la matèria de l'univers. Però, a diferència de la matèria ordinària, els científics mai no han pogut observar-la ni mesurar-la. Sabem que existeix, perquè hem vist algunes coses estranyes que succeeixen a l’univers que només podrien ser el resultat d’alguna acumulació massiva de matèria creant un efecte gravitacional. Desgraciadament, segueix sent oculta i els científics han passat pràcticament un segle buscant-lo sense cap resultat.

Al febrer, els científics van utilitzar un parell d'interferòmetres per observar els senyals extremadament febles: els grinyols, que resulten de les ones gravitacionals (bàsicament ondulacions en l'espai-temps produïdes per esdeveniments d'alta energia). En aquest cas, es tractava de dos forats negres, uns 30 vegades més massius que el nostre sol, que xoquen en un altre 1,3 mil milions d’anys llum de la Terra. Aquesta col·lisió va llançar 5,3 × 10 ^ 47 jul.

L’equip d’investigació del JHU va començar a preguntar-se si el senyal LIGO també contenia alguna cosa més: alguna cosa relacionada amb la matèria fosca. Tota la investigació es centra en alguna cosa anomenat forats negres primordials (PBH), un hipotètic primer llançat per Stephen Hawking el 1971 que suggereix que l'univers primerenc estava compost de diverses regions denses i dotades dels materials còsmics primers que componen els cossos estel·lars. Mentre que els forats negres normals són el resultat d’estelles col·lapsades, els PBH s’han col·lapsat aquestes regions. Així, les primeres estrelles s’havien format prop d’aquests PBH, que són prou petites com per suportar-se sovint al voltant de l’aureo galàctic: la part d’una galàxia on es creu que la matèria fosca existeix principalment.

Malgrat que la idea que els PBH estiguin realment allunyats hagi tingut una immersió durant els últims deu anys, alguns físics encara pensen que podrien ser possibles. L’equip de l’HHH no ofereix necessàriament cap evidència afirmativa que el senyal LIGO il·lustri la matèria fosca; en canvi, conclouen que les mesures no exclouen la noció d’una taxa anticipada de fusió de PBH dins d’un halo galàctic.

"Distingir si qualsevol esdeveniment d'ona gravitatòria individual, o fins i tot alguna població d'esdeveniments, prové de PBH (matèria fosca) o de fonts astrofísiques més tradicionals, serà descoratjador. Tot i així, hi ha algunes perspectives. Pel que sembla, les fusions PBH es distribuiran més com els halos de matèria fosca i, per tant, són menys propenses a trobar-se en o prop de les galàxies lluminoses que les fusions de forats negres procedents de fonts astrofísiques més tradicionals.

En altres paraules, encara no podem concloure que el senyal LIGO no ho era causat per un PBH associat a la matèria fosca. L’equip de l’HUH suggereix centrar els estudis en masses astrofísiques dins dels halos galàctics que no es poden vincular de manera concloent amb fonts conegudes.

Una cosa és segura: la recerca de la matèria fosca només es va fer més estranya.

$config[ads_kvadrat] not found