La collita d’energia solar pot obtenir més eficiència gràcies a les boles d’or humit

$config[ads_kvadrat] not found

Film komedi manggarai|||terbaru 2020,CURI IKAN DI SAWA? FILM KOMEDI MANGGARAI?CURI IKAN DI SAWA???

Film komedi manggarai|||terbaru 2020,CURI IKAN DI SAWA? FILM KOMEDI MANGGARAI?CURI IKAN DI SAWA???
Anonim

Les esferes daurades de nanoescala, de forma similar a les de les espatlles, i alimentades per res més que la llum del sol, han aconseguit dividir l’aigua en l’oxigen i l’hidrogen necessaris per a les cèl·lules de combustible. Si s’escalfa, la nova tecnologia podria portar a mètodes de recol·lecció d’energia solar que serien més fàcils d’emmagatzemar per a un ús posterior, cosa que li permetrà satisfer les fluctuacions de la demanda d’energia que fins ara han afectat tecnologies d’energia renovable com la solar i el vent.

Les petites boles d’or estan recobertes d’una capa ultra fina d’òxid de titani que actua com a catalitzador de les molècules d’aigua. Primer, la llum solar infraroja i visible es converteix en electrons per l’or, i després aquests electrons altament concentrats es lliuren a la capa de titani per dividir l’aigua en gasos d’hidrogen i oxigen. Abans d’aquest mètode, el procés només es podia fer amb la llum ultraviolada que actués sobre catalitzadors de titani i or més volumics i ineficients.

"Per generar aquesta llum ultraviolada, per exposar-los al catalitzador, és costós", explica Laura Fabris, enginyer en ciències de materials a la Universitat de Rutgers, a New Brunswick. Invers. "D'altra banda, si voleu il·luminar-la amb llum solar, només és ineficaç: només el 5% de la llum del sol".

Investigació de Fabris, publicada avui a la revista Chem, resol aquesta qüestió dissenyant específicament la forma o morfologia de les nanopartícules d’or recobertes de titani per recollir un rang més ampli de longituds d’ona dins del sol.

"Si s'expandeix a l'infraroig o fins i tot a parts de l'espectre visible, modificant la morfologia, llavors tens un procés molt més eficient i de baix cost que té una petjada més reduïda en el medi ambient", diu.

Les partícules necessitaven ser punxegudes per dos motius. Primer, perquè les espigues servien de bona antena per a la radiació de l'infraroig proper, que és una part àmplia de l'espectre solar. L’altra raó, va explicar ella, és que els pics van permetre als investigadors dirigir un alt volum d’electrons cap als seus consells apuntats, cosa que facilitava la migració dels electrons al titani.

Fabris diu que ella i el seu equip ja els han provat a gran escala. Imagineu-vos alguna cosa com una cubeta d'aquestes nanòsferes d'or que es remou constantment a l'aigua de manera que cada part de la seva superfície estigui en contacte freqüent amb les molècules d'aigua i els raigs del sol.

Però també estan provant més formes per a ells, amb l’esperança de trobar alguns que absorbeixin encara més l’espectre de radiació solar.

Segons Fabris, "tenim una altra forma de partícula", segons Fabris, "només tenim sis consells i podem sintonitzar la longitud d’aquests consells de 70 a 100 nanòmetres, cosa que és genial".

"Es pot, en principi, crear un material que absorbeixi tota la llum del sol".

Un material que absorbeix tot la llum del sol seria molt, molt més eficient que les que tenim ara, que només poden absorbir el 5 per cent que comprèn la part UV de l'espectre - o fins i tot, realment, aquestes noves nanosferes d'or que poden absorbir certa llum del 55% de la llum del sol que comprèn l’espectre infraroig i el 43% restant que és llum visible. El diari de l’equip d’aquest dia Chem informa que hi va haver un increment de 7 vegades en la producció d’hidrogènics sobre el catalitzador antic més antic de la UV. En poques paraules, aquestes petites boles d’or podrien fer que les coses tirin endavant (wince) cap a un futur energètic més segur. (Oblida'm.)

Per tant: considereu donar-li el vostre or a Laura Fabris. Gràcies.

$config[ads_kvadrat] not found