La pols de carboni fa que la llum reflecteixi el mercuri, convertint-la en el planeta fosc

$config[ads_kvadrat] not found

AASCV Programa 11 - Mercuri

AASCV Programa 11 - Mercuri
Anonim

El negre que envolta el Mercuri, la joventut del sistema solar, ha desconcertat els científics des de fa anys. Amb una superfície igual que la nostra Lluna, hauria de ser molt millor per reflectir els raigs del sol, encara que els nous cràters que donen a la pols del planeta semblen reflectir només dos terços de tanta llum com el nostre satèl·lit lunar. Una cosa a la superfície del planeta fosc xuclava la llum, però mai no estava clar quina era aquesta cosa fins ara.

A partir d’investigacions anteriors, un equip del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins acaba de confirmar que la llum de Mercuri s’acaba amb una espessa catifa de pols de carboni a la seva superfície.

El 2015 es va suggerir la teoria del carboni per reemplaçar la idea que el ferro elemental era l’únic material enfosquiment a la superfície del planeta, però només es recolzava indirectament a través de la modelització i la simulació.

La nova investigació, publicada avui a Nature Geoscience, va buscar com a prova les dades d’espectroscòpia de neutrons de la missió MESSENGER de la NASA.

La nau espacial MESSENGER havia estat orbitant Mercuri durant quatre anys fins que es va submergir bombardejant-se al planeta a l'abril del 2015, prou a prop per confirmar que els cercles foscos que sonaven els seus cràters estaven plens de carboni tirat de capes de grafit sota la superfície del planeta.

Quant a com va arribar el carboni en primer lloc? Anteriorment, els investigadors van pensar que es lliuraven allà pels cometes, que tendeixen a enfonsar-se a mesura que s'aproximen al sol, deixant caure la seva pols cometària, que és fins a un 25% de carboni per pes, a la superfície del planeta. Però l’equip que hi ha darrere del nou treball suggereix que part d’aquest és probablement el propi Mercuri, sobrant dels primers dies del planeta, quan estava cobert amb un llac de magma fos.

Es creu que el grafit, una configuració particularment fluixa de les molècules de carboni que també es troba al cor interior dels llapis, hauria pujat a la superfície i quedés allí, formant part de l’escorça original. Els investigadors suggereixen que milions d’anys de bombardejats per meteorits i cometes van provocar que la pols de grafit s’iniciava sota la capa superficial de la superfície de Mercuri, pintant el planeta negre.

Tot i que les noves troballes il·lustren la foscor literal de Mercuri, també proporcionen farratges per la nostra creència ja irracional en la seva foscor metafòrica, defensada pels ximples que us diuen que "Mercuri està en retrògrad" quan les coses van malament.

$config[ads_kvadrat] not found