El vídeo mostra 3 persones paralitzades que caminen després del tractament de l'estimulació elèctrica

$config[ads_kvadrat] not found

DOMI DIOS VS KOGA *el pvp esperado de la cse*

DOMI DIOS VS KOGA *el pvp esperado de la cse*
Anonim

Les lesions de la medul·la espinal poden ser devastadores. Depenent d’on es produeixi la lesió al llarg de la columna vertebral, la capacitat de moviment d’una persona es pot veure afectada seriosament, o fins i tot esborrar-la completament, resultant en una paràlisi. Això és perquè la medul·la té les neurones motores, que transmeten senyals del cervell als músculs del cos. Els metges han pensat durant molt de temps que invertir la paràlisi és impossible, però hi ha noves investigacions a la revista Naturalesa mostra que el cos pot tornar a aprendre a moure's.

En el nou document, un equip de científics dirigit per Grégoire Courtine, Ph.D., del Centre de Neuropròtesi i l'Institut Brain Mind de Lausanne (Suïssa), mostra que els pacients paraplègics poden aprendre a moure's de nou. I tot gràcies a l'ajut dels implants de medul·la espinal que envien onades d'activitat elèctrica a les neurones motores veïnes. La investigació en aquest camp es mou a un ritme impressionant, amb més i més científics que demostren que la paràlisi es pot invertir.

El vídeo de dalt mostra el notable progrés dels tres homes paralitzats implicats en l'estudi, ja que els senyals neuroelèctrics van reciclar els seus cossos.

Els investigadors van aprofitar el fet que el cervell es comunica a través de senyals elèctrics i que les seves neurones poden ser fins i tot reorganitzat per ells, segons quins senyals s’utilitzin més sovint. Aquesta idea es coneix com a "plasticitat" cerebral - la idea que les seves cel·les estan fent noves connexions i formen noves vies per adaptar-se als nous inputs. Si les parts lesionades de la medul·la espinal podrien "activar-se" utilitzant l'electricitat de la mateixa manera que ho fessin si induïssin un moviment específic, l'equip pensava, llavors potser el maridatge d'aquests senyals externs amb certs moviments podria ajudar el cervell a reorganitzar-se de manera que eventualment podria moure's sense aquesta estimulació externa.

Així, utilitzant una tècnica anomenada estimulació elèctrica epidural (EES), l’equip va utilitzar un generador d’impulsos implantat per disparar els cops d’electricitat acuradament a les parts de la medul·la espinal que s’anomena implicats amb certs moviments.

"En un termini d'una setmana", escriuen, "aquesta estimulació espatiotemporal va restablir el control adaptatiu dels músculs paralitzats durant la caminada a l'exterior".

És evident que la capacitat del cervell per comunicar-se a través de les neurones de la medul·la espinal amb els músculs del cos havia millorat. Després d'uns mesos, escriu l'equip, "els participants van recuperar el control voluntari dels músculs prèviament paralitzats sense estimulació i van poder caminar o fer cicle en entorns ecològics durant l'estimulació espatiotemporal".

L'expert en medicina de la rehabilitació de la Universitat de Washington, Chet Moritz, Ph.D., que no va participar en la investigació, va publicar un article relacionat a Nature Neuroscience al costat del nou document. "Més que una completa desconnexió entre el cervell i la medul·la espinal", va escriure, "ara sembla que moltes persones poden recuperar la capacitat de controlar les extremitats paralitzades i, fins i tot, caminar de nou a través de la innovadora combinació d'estimulació espinal i pràctica de rehabilitació".

El fet que la capacitat dels pacients de controlar el moviment continués fins i tot després del tractament, va dir, "suggereix que aquesta estimulació combinada amb la rehabilitació contribueix a la plasticitat directa i la curació del sistema nerviós al voltant de la lesió". En altres paraules, Courtine i la seva l’equip ha aconseguit, fent servir un parell de tiratges de bon ritme, el que es pensava que era impossible.

$config[ads_kvadrat] not found