Un experiment amb un protó i un muon fan que la física no funcioni

$config[ads_kvadrat] not found

Протокол TLS | Защищенные сетевые протоколы

Протокол TLS | Защищенные сетевые протоколы
Anonim

La física és una bogeria i no sempre segueix les lleis que hem formulat durant els darrers milers d'anys d'observació i anàlisi acumulades. Cas concret: un nou estudi publicat avui a Ciència que il·lustra com la mida del radi del protó determinat per les seves interaccions amb altres partícules més petites pot canviar tan confús com per interrompre les teories fonamentals lligades al model estàndard i la mecànica quàntica. En altres paraules, és una cosa afortunada. Oh goodie!

Vegeu, un radi del protó (els protons resideixen al nucli d’un àtom, juntament amb els neutrons), basant-se en els electrons que l’orbiten. Els electrons provoquen canvis en la càrrega total d’un àtom que afecten el que serà el radi orbital. No obstant això, investigacions anteriors han trobat que situar una versió més pesada de l’electró, anomenada a muó - en l'òrbita d'un protó crea una realitat estrany versió d’un àtom d’hidrogen que crea un radi de protons, no tenim cap model per calcular correctament. En altres paraules, ens molesta la nostra física.

Bàsicament, l’electró de muó pesat llança una clau al model dels físics dels models per determinar l’estructura i el comportament de les petites partícules. El nou estudi en qüestió es va basar fonamentalment en confirmar que hi havia un problema posant un muó al voltant de l'òrbita de deuteri: un isòtop pesat d'hidrogen.

Si no hi hagués cap problema, és a dir, si els científics tenien nocions tradicionals de física i tot el marc de l’univers, l’òrbita del protó de deuteri hauria reaccionat de manera previsible i ja observada al muó.

En lloc d'això, sí, la merda és estranya. El radi del protó de deuteri va quedar completament desordenat i inconsistent de manera que els investigadors encara no poden explicar ni predir.

I, per desgràcia, no hi ha manera de conciliar aquest trencaclosques amb les teories actuals de la física.

Ars Technica té un bon resum de com funciona exactament l’experiment, si esteu interessats a fer una ullada. El principal exemple, però, és que els resultats estaven fora del llindar de ser un error estadístic: el que va veure l’equip d’investigació era, efectivament, una anomalia que va ser, bé, suposat succeir. Simplement no tenim manera d’explicar-ho ara.

Com tota investigació que planteja més preguntes que respostes, l'única cosa que podem fer per resoldre aquest misteri és fer més estudis i recopilar més mesures que puguin proporcionar més claredat.

$config[ads_kvadrat] not found