Aspencat: Llums, càmera i acció (Plan-B Remix)
Cap a les 19:30 Dissabte, el temps de París, els líders mundials van adoptar un acord de 31 pàgines que demana que cada país, fins i tot els grans contaminants com Xina i l'Índia, realitzin contribucions reals per limitar les emissions de carboni.
Només, no és un acord que estalvia el món: el temps per a ells ha vingut i ha vingut, però és més que un pla final de darrera última per frenar les temperatures globals. Segons alguns informes de París, segons els informes de París, 195 països han acordat participar-i ho van fer amb animacions i amb entusiasme urgent, mentre que altres van comparar l'escena amb una "conferència empresarial estúpida".
Dissabte va escriure el secretari d'Estat nord-americà John Kerry: el "món ha triat un camí intel·ligent i responsable cap endavant" i que "l'acord és l'acord climàtic global més fort i ambiciós mai negociat".
El món ha escollit un camí intel·ligent i responsable. L’acord # COP21 és l’acord climàtic global més fort i ambiciós mai negociat.
- John Kerry (@JohnKerry), 12 de desembre de 2015
Col·lectivament, l’objectiu és evitar que les temperatures pugin més de 2 graus centígrads (3,6 graus Fahrenheit) més enllà dels nivells preindustrials. L’acord és el llenguatge que els països esperen limitar l’augment a només 1,5 graus centígrads.
El 2020, els 195 països han de sotmetre's a les "estratègies de desenvolupament a llarg termini de les emissions de gasos d'efecte hivernacle" de l'ONU i ho fan cada cinc anys després.
El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va recordar que, al setembre de 2014, no existia cap "Pla B" per evitar l'escalfament global, perquè no hi ha "planeta B", que hem trobat de totes maneres. El divendres a la nit, la torre Eiffel es va il·luminar amb aquesta frase: "NO PLAN B", així com "DECARBONITZAR", "SIGNATURA CLIMÀTICA" I "1.5 GRAUS" recordatoris no tan subtils que la seva adopció l’acord era qüestió de quan, no si.
Dissabte, Ban va dir: "El que abans era impensable ara és imparable. És un bon acord i tots hauríeu d'estar orgullosos ”.
“La història recordarà aquest dia. L’acord de París sobre el canvi climàtic és un èxit monumental per al planeta i la seva gent ”.
Així és com vam arribar a l’acord de París: el 1992, els líders mundials es van reunir a Brasil per parlar amb una diplomàcia verda a la Cimera de la Terra de Rio, que va llançar la idea de les converses anuals sobre el canvi climàtic o la Convenció de la Conferència de les Parts (COP). El 1997, les converses del COP es van reprendre en el tractat del Protocol de Kyoto, on 37 nacions industrials van acordar reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 5,2% (respecte als nivells de 1990) el 2012. Xina i Índia no van fer front a restriccions de Kyoto i avui són els principals contaminants del món. El 2009, els líders de la conferència de Copenhaguen van tornar amb les mans buides i no van acordar res vinculant. El 2011, a la Conferència de Canvi Climàtic de Durban, els líders van establir les bases per a l’acord legalment vinculant que s’adoptaria el 2015, que va succeir el dissabte de París.
Cap a les converses que van començar el 30 de novembre, hi va haver grans preguntes sobre si es faria un acord i, a més, si tingués dents. Té articles més vinculants que ofertes anteriors que van deixar Xina i l'Índia sense restriccions, però encara no requereix que els països desenvolupats atorguin 100.000 milions de dòlars anuals als més pobres per fer front als efectes canviants del creixement dels nivells creixents de segells i de les tempestes monstruoses.
Hi haurà una cerimònia de signatura el 22 d'abril de 2016 a les Nacions Unides a la ciutat de Nova York.
Els gasos d’efecte hivernacle maleïxen a Califòrnia amb la sequera per a la resta de temps?
Califòrnia ha experimentat sequeres que van durar més de temps que les civilitzacions, i la pròxima sequera podria durar més de la durada de qualsevol de nosaltres.
Les emissions de gasos d'efecte hivernacle faran que King Penguins desaparegui
Un nou model científic prediu que el 70% dels pingüins del rei es traslladaran o desapareixen abans de finals de segle si continuen les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
Banana de plàstic: descoberta de plàstics degradants per emetre gasos d'efecte hivernacle
Un equip de la Universitat d’Hawaii del Centre d’Oceanografia Microbiana de Manoa ha trobat que els plàstics alliberen gasos potents d’efecte hivernacle, incloent metà i etilè, a l’atmosfera a un ritme alarmant. El pitjor delinqüent va ser el polietilè de baixa densitat, "el plàstic més utilitzat al món", informen.