LHF: Programas de Televisión ft Horacio Villalobos
Les adaptacions són una cosa complicada, especialment adaptacions d’una sèrie de llibres molt estimats. Ja sigui a la pantalla gran o a la petita pantalla, hi ha un veritable repte per als creadors per atendre els durs que esperen una representació legítima de la història que estimen, però també per assegurar-vos de presentar una versió inclusiva de la història. per tal d'esperar nous fanàtics. Joc de trons ha muntat aquest tipus d’equilibri dels llibres de l’autor George R.R. Martin a cinc temporades a la HBO amb enormes màxims culturals. Fins i tot la llarga data Harry Potter la franquícia cinematogràfica va aconseguir tenir èxit quan va canviar determinades parts de l’autor J.K. Les històries sacrosanta de Rowling. Ara, una altra sèrie màgica s'enfronta a aquest enigma.
Syfy’s Els Mags porta a la sèrie de llibres de tres parts de l'autor Lev Grossman i intenta honrar el material i acabar completament amb ell. I això és totalment correcte.
Els Mags narra la història de Quentin Coldwater, una persona solitària obsessionada per un llibre que es troba acceptada en una universitat màgica anomenada Brakebills. (Penseu: Hogwarts postgolegial calenta.) La seva millor amiga Julia és rebutjada per Brakebills, però obsessiona amb la manera d’aconseguir la seva pròpia educació màgica amb un grup d'ombrívoles bruixes subterrànies que no són Brakebills. A diferència de Quentin, complirà el seu potencial màgic per qualsevol mitjà necessari. Pebre en un grup de companys de màgia brakebills i de festa Narnia un món similar al que persegueix els pensaments de Quentin i teniu l’essència principal de Els Mags.
Tot i així, és possible que els amants dels llibres que van sintonitzar els tres primers episodis de les dues últimes setmanes tinguessin alguna cosa semblant a la seva cosa preferida per Grossman, però no era alguna cosa idèntica. Per descomptat, el públic hauria d’esperar que un programa de televisió prengués el seu temps per construir, almenys lentament, la gran acció de la història del llibre. Però, òbviament, l’equip creatiu d’acord amb l’espectacle volia posar-se a la feina. No hi ha dany en això.
Hi ha hagut nombroses publicacions d’internet comparant i contrastant el programa amb els llibres, i hi ha més que suficient per parlar. El repartiment de televisió és una mica més gran que els seus homòlegs de llibres; La depressió clínica de Quentin és el principal punt de televisió; el Narnia -com la terra de Fillory apareix molt d'hora al programa de televisió; La descendència de Julia a la màgia fosca es dóna fins i tot amb Quentin a diferència del primer llibre; Janet, al llibre, es diu Margo; Josh del llibre és substituït per un personatge femení ombrívol anomenat Kady; el xou posa a Quentin com una mena de "Un escollit"; etcètera. Però totes aquestes coses són un punt a part. Fins i tot Grossman està d'acord.
A la seva pàgina web oficial l’any passat, després de la primera mirada de Syfy dels dos primers episodis de Els Mags, Grossman va escriure un breu missatge que va suposar explicar als fans del llibre que retardessin el seu paper quan es tracta de les diferències creatives que el programa donaria. Calmat. Respiracions profundes. Estarà bé, tot i que sigui diferent.
"Algunes coses dels llibres no succeeixen, algunes coses succeeixen de manera diferent i passen altres coses que no estan en els llibres", va advertir. "Sóc un gran fan del programa", va continuar. "Cada vegada que em manen un nou episodi per veure-ho, em molesta. És fosc, és intel·ligent, és estrany, i és molt divertit. És genial veure la màgia a la pantalla. Els actors actuen els seus cors. ”
Grossman obvia evidentment els beneficis com a autor del popular material font per a un nou programa prominent, per la qual cosa és evident que coneix el seu públic. No tenia cap control creatiu sobre el programa i pesava cada episodi, però era prou intel·ligent per donar-li la distància al material necessari per fer el salt de la pàgina a la pantalla. Però el tema és que no ha hagut d'anar a calmar els nervis de tothom al seu lloc web. Ho va fer perquè esperava i respectés els seus llibres i el programa de televisió que inspiraven. "És un mitjà diferent i hi expliqueu històries diferent. No tot es tradueix directament ", va dir el programa de televisió. "Així doncs, fes-li una oportunitat. Realment no hi ha res a la TV. També veig."
Igual que l’autor dels llibres, hauríeu de ser un fanàtic Els Mags també. Fins i tot si sou un llibre purista, us pot semblar el diferent que és.
La web fosca no és realment això diferent de la resta d'Internet
Després dels esdeveniments violents recents als EUA, molta gent expressa la seva preocupació pel to i el contingut de les comunicacions en línia, incloent-hi les converses sobre la "web fosca". Malgrat la frase sorda, no hi ha només una "web fosca". ”I el terme és en realitat un origen bastant tècnic.
El cable i la televisió per satèl·lit moren: AT&T pateix la majoria dels abonats a la història de la televisió de pagament
Els grans peixos de televisió per cable i per satèl·lit tenen preocupació, ja que les investigacions mostren un nombre cada vegada menor de persones que reben subscripcions per veure els seus espectacles amb empreses com AT&T i Cablevision. Sembla que els serveis de transmissió poden ser el futur de la televisió. Nova investigació de Leichtman Research ...
'The Notebook' està arribant a CW com a programa de televisió, clar, bona sort amb això
Segons Entertainment Weekly, actualment s'està desenvolupant una adaptació a la televisió del llibre de Nicholas Sparks de 1996 i la pel·lícula nocturna per acabar totes les pel·lícules nocturnes de 2004. A la superfície, The Notebook com a drama en sèrie per a la CW sona com una gran idea. Però ara penseu-hi. Realment, ...