Llançament ICESat-2: Com els làsers espacials de la NASA il·luminaran la pèrdua de gel a la Terra

$config[ads_kvadrat] not found

Sanchis: "Les pressions existeixen, l'important és si els fem cas o no" - Planta baixa

Sanchis: "Les pressions existeixen, l'important és si els fem cas o no" - Planta baixa
Anonim

Ice, Cloud and Land Elevation Satellite, o ICESat-2, està previst que es publiqui dissabte al matí en el marc d'una missió de 1.000 milions de dòlars per proporcionar als científics una imatge detallada del canvi de paisatge de la Terra, especialment quan es tracta de capes de gel polars.

Un cop a l'òrbita, el satèl·lit serà capaç d'estimar el gruix de les capes de gel de Groenlàndia i de l'Antàrtida fins als 4 mil·límetres: l'amplada del llapis núm.

"Aquesta missió i altres persones de la NASA s’utilitzen per estudiar com aquest canvi de gel afecta tot el nostre clima", va dir Tom Wagner, científic del programa ICESat-2 a periodistes. "Hi ha un munt de gel lligat allà, i com que el gel es fon o surt al mar, augmenta el nivell del mar. I ara augmenta el nivell del mar al llarg de les nostres costes."

Es necessita informació sobre com contribueix el desglaç del gel a l'augment del nivell del mar. La darrera missió ICESat, llançada el 2003 i finalitzada el 2009, només va donar el primer cop d'ull a aquest procés. Però les temperatures globals continuen augmentant i els anys 2014-2017 van ser els anys més calorosos registrats. La NASA ha volat una missió d’avió, cridada Operació IceBridge per superposar-se a la ICESat original i la nova missió, però "no pots fer amb un avió el que pots fer amb un satèl·lit", diu Wagner. "Ara, amb el llançament d'ICESat-2, tindrem mesures a tot arreu i les tindrem a una resolució molt més gran, de manera que puguem fer una feina millor relacionant el canvi amb el clima en general".

El llançament està programat per a les 5:46 a la hora local de la base de la força aèria de Vandenberg al sud de Califòrnia. Un coet United Launch Alliance Delta 2 llançarà la càrrega útil. Mireu en viu en nasa.gov/multimedia/nasatv .

Amb un instrument únic i súper precís anomenat Sistema d’altímetre làser avançat topogràfic o ATLAS, ICESat-2 brillarà un raig làser verd fins a la Terra i mesurarà el temps que triga la llum a recuperar-se de la superfície del planeta. Com més ràpid es tornin els fotons de la llum, major serà l'elevació d'aquesta ubicació.

En primer lloc, el làser ICESat-2 passarà per un difractor que es dividirà en tres parells de bigues. A continuació, aquests feixos es rastrejaran al llarg de la superfície del planeta a mesura que la nau espacial passi de pol a pol cada 91 dies. Amb la llum que es reflecteix de nou, ICESat-2 reunirà dades sobre els canvis en altures i pendents entre les bigues per a cada temporada de l'any.

"La brillantor del feix és tan brillant com si fóssiu fer una foto de flaix", diu Lori Magruder, un equip de definició de ciència ICESat-2 a la Universitat de Texas a Austin.I encara que és poc probable que algú noti els feixos verds a menys que estiguin al lloc correcte en el moment adequat, els feixos no només informaran els científics del gruix de les glaceres i del gel marí, també proporcionaran informació sobre la coberta del núvol i l’alçada dels boscos perquè els investigadors també puguin incorporar aquestes variables als models climàtics. "Igual que el sol que travessa un dosser d’arbres i il·lumina la superfície inferior, també ho farà el làser", diu Magruder.

Finalment, totes les dades recopilades per ICESat-2 també s’afegiran als centres d’arxius actius distribuïts, que el posaran a disposició del públic. "Ens agradaria inspirar a la gent a pensar en fer més i també a utilitzar les dades i comprendre la Terra una mica millor", diu Wagner. "Aquesta és una aventura emocionant".

$config[ads_kvadrat] not found