El vídeo mostra la ciutat de Mèxic que transforma les seves carreteres en 1.000 jardins verticals

Una vegada denominada la ciutat més bruta del món per les Nacions Unides el 1992, Ciutat de Mèxic ha pres una sèrie de passos per ser verds.

En les últimes dues dècades, han implementat "No-Drive Days" i van obrir un gran sistema de compartició de bicicletes. La ciutat, però, segueix sent a les 40 ciutats més contaminades del món. Al seu torn, els ciutadans han demanat un canvi ambiental més dràstic. Nascut amb una petició de Change.org que va recollir 80.000 signatures el 2016, Via Verde, un projecte que converteix els pilars de l'autopista en jardins verticals, converteix la Ciutat de Mèxic en una maragda.

El projecte, que es tradueix en "Green Way", va capturar aproximadament mig milió de visites en un vídeo publicat per ATTN: a Facebook el dilluns, afegint-hi els 22,5 milions de visualitzacions que el clip s’ha acumulat d’una altra publicació una setmana abans. El vídeo mostra un ambiciós esforç de greenscaping llançat el 2016 a la ciutat de Mèxic per transformar més de 1.000 pilars de la seva carretera principal en jardins verticals, amb la promesa d’ajudar a la ciutat a netejar l’aire.

Com el formigó es converteix en un jardí

Un cop completat, el projecte de 27 quilòmetres compta amb un filtre de 27.000 tones de gas nociu, proporcionarà oxigen net per a 25.000 ciutadans l'any i captura 11.000 lliures de pols. Però el major impacte en la moral podria provenir de convertir les columnes grises en verd: les investigacions mostren que l'exposició als espais verds pot ser mentalment restauradora. L’índex de trànsit TomTom situa la ciutat de Mèxic com la gran ciutat més congestionada del món. Mitjançant la transformació de les columnes en espais verds, es podrien reduir els nivells d’estrès dels viatgers que solen utilitzar la carretera.

Per aconseguir la gesta d’embellir 600.000 peus quadrats de pilar de formigó, Via Verde va desenvolupar un feltre fabricat a partir d’ampolles de plàstic que coincideix amb la densitat del sòl, cosida pels interns com a rehabilitació social. Les plantes poden no necessitar sòls, però requeriran aigua.

"No utilitzem cap gota d’aigua potable", explica el fundador i arquitecte Fernando Ortíz Monasterio en el vídeo. Els jardins faran ús de la gran superfície de la carretera, recollint i filtrant l'aigua de pluja per mantenir els jardins.

Què tan verd són els jardins?

Els crítics es queixen que el jardí es qualifica més com un truc cosmètic que un compromís amb el canvi ambiental. Mitjançant la transformació d’un espai usat principalment per persones que condueixen cotxes, els projectes no aconsegueixen fer front a la contaminació que emeten de l’ús o la producció dels propis cotxes.

Alguns ciutadans també dubten de la capacitat de les columnes de lliurar l’oxigen promès. Un dels principals punts parlants del projecte posa l’èmfasi en l’oxigen generat per les plantes, un procés anomenat fitoemediació. Però de les espècies vegetals identificades per Via Verde, només uns pocs poden produir oxigen a les taxes promeses pel projecte.

Més senzillament, una imatge distribuïda a les xarxes socials fa una pregunta més clara: per què la ciutat no es limita a plantar arbres? Es van poder plantar tres-cents arbres amb els recursos invertits en una sola columna.

Auto-descrit "capitalista-ambientalista" Monasterio admet que l'impacte de la reducció de carboni del projecte és insignificant. L’autoritat de l’espai públic de Roberto Remes de la Ciutat de Mèxic assenyala que no era "mai la intenció" del projecte.

Tanmateix, el projecte encara va obtenir una taxa d’aprovació del 93 per cent del públic, segons AltoNivel. I ni tan sols és encara complet: la construcció dels jardins es va iniciar el 2016, amb l'objectiu de completar 545 columnes el 2018, deixant la resta del 2019.

Mentre la transformació verda continua, el projecte de Monasterio ha atret l'atenció mundial, des del Japó i Alemanya fins a Argentina i Colòmbia. Un jardí vertical podria arribar aviat a una carretera propera.