La premsa de Devastator és devastadora Alt-Còmics

És una època estranya per als petits editors, especialment a l'escena alt-còmica. Un duo que opera sota el nom de Devastator Press està publicant cada vegada un nombre creixent de llibres bizarres, i em fascina. El devastador, la publicació de la premsa, està fent quelcom extraordinari i singular i són a punt de ser el tipus d’empresa a la qual no podeu esperar per llançar els vostres diners, com un IRL Futurama Fry Gif. Ja ho sabeu.

Vaig parlar amb les co-editorials Amanda Meadows i Geoffrey Golden sobre les convencions de còmic que van recórrer, coquetejant amb el desastre i canviant la manera de pensar tant en els còmics com en els bacteris que mengen la carn.

Amanda i Geoffrey, què hi ha aquí? Quina idea va ser per construir un model de negoci fent mitjans impresos per a la generació d'Internet?

GEOFFREY: Sí, qui és responsable d'això ?!

AMANDA: Geoffrey ho va començar amb la seva idea de contribuir, però la idea de comprometre's realment i fer que els articles impresos realment estiguessin a mi era la meva idea, i se'm culparia quan això es desfacés. !

Vostè va fundar l'empresa el 2009 i va fer un esforç de crowdfunding per aconseguir que la seva primera col·lecció fos publicada el 2010. Vostè té dos crèdits Venture Brothers l'actor James Urbaniak amb el repartiment de tot això. Quina és la història?

GEOFFREY: una mica! Jo el coneixia d’un projecte que jo coproduïa, de manera que quan necessitàvem fer un vídeo de Kickstarter, vam preguntar si seria protagonista.

AMANDA: Vam filmar el vídeo de Kickstarter a casa seva. Tan divertit. Aquest tipus és un campió real!

Una de les coses que sempre m'ha fascinat El devastador és que es neguen a ser categoritzats; el que imagino és molt difícil per a una empresa? "El que fa El devastador "Bé, coses divertides. Compreu-ho, suposo?

AMANDA: Ha, oh home, espero que sigui més clar ara! Igual que amb qualsevol cosa creativa, definitivament va evolucionar al llarg del temps. Vam pensar que el format de la revista seria més senzill que publicar títols independents, i va resultar el contrari. Així doncs, la resposta a la pregunta: “Què fa? El devastador fer-ho? "S’hauria de ser, simplement," Llibres divertits de culetes ".

GEOFFREY: Som bàsicament els nadons adults dels llibres.

Es va anomenar el mètode de distribució de la idea de riure que es va produir durant el període més llarg El devastador, una revista trimestral en la qual heu igualat còmics i artistes de gran nom al costat de desconeguts totals de temes relacionats amb gèneres com "Horror" o "Space Epic" i que realment deixessin els vostres creatius un territori estrany. Després de cinc anys de fer d’aquest producte emblemàtic, vostès van publicar un dels postmordems empresarials més oberts i honrats que he vist mai. Què va passar?

GEOFFREY: Si voleu la història completa, aquest post de Tumblr definirà definitivament tots els motius principals. TL; DR és: hem après amb el temps que la quantitat de recursos que van passar a tenir 30 persones en un sol llibre era més que fer 12 llibres amb 1 o 2 persones per llibre; i una vegada que vam començar a fabricar llibres originals d’humor propis (que anaven bé), es feia cada vegada més difícil mantenir l’antologia / revista / mook / antologia.

AMANDA: Exactament! Estic molt agraïda per haver fet 13 lliuraments de The Devastator, ja que així hem trobat la nostra veu col·lectiva, el procés editorial i la comunitat d’uns sorprenents. Hem pres totes aquestes persones i aquest procés i aquesta veu i hem estat aplicant-lo a llibres experimentals i més bojos. Casualment, aquests llibres també són més fàcils d’accedir a les botigues i les escombraries.

A partir d’aquests primers anys d’execució d’una (em penso) exitosa editorial polifacètica per a alt-còmics i conceptes d’alt, quins consells heu d’oferir a altres editors? Quines lliçons de pes heu après?

AMANDA: Oh Déu, estem inflats amb informació i errors! Diria que el més important és fer el que realment vol fer. No feu X que creieu que ho farà bé a Y, ja que és un lloc força artificial per començar. Només volem fer llibres de comèdia, amic.

GEOFFREY: Alguns consells més: compreu els vostres ISBN a granel; La majoria dels distribuïdors volen que publiquis almenys 10 títols l'any; Una bona manera de començar és exposar a la cultura popular local contra, fires de zine i fires de llibres; I tot us esgotarà de manera permanent i irreversible.

Una de les vostres missions de llarga durada era trobar un distribuïdor important, que ja ho heu fet. Què necessitava per fer que això succeís i quan puc trobar llibres de Devastator a les llibreries del terminal LAX?

GEOFFREY: Vam passar 5 anys com a revista que lluitava per aconseguir la distribució. En aquest moment, no ens quedàvem amb els criteris de publicació o llibres, per la qual cosa era una bogeria tornar a totes aquestes cartes de rebuig.

AMANDA: Sí, mireu una còpia del Devastator i compareu-la amb una còpia de GQ o Houseboats Weekly. Fins i tot Granta és diferent. Literalment el mateix mes que vam anunciar com a editor de llibres, vam aconseguir aterrar en una distribució de llibres independents. Per tant, era realment un problema de classificació.

Publiqueu material tant en formularis impresos com digitals. Sempre compro les còpies impreses de les teves coses perquè sé que algun dia valdrà la pena una fortuna. Com et busquen les vendes? Els llibres reals prosperen o són vius?

AMANDA: Els llibres impresos són, sens dubte, on es troba. És més del 80% de les nostres vendes totals. Sincerament, mai no podríem sobreviure amb el digital només, que és una quantitat d’editors que sabem que també han descobert. Tampoc és per què vam iniciar The Devastator: descobreix com imprimir les nostres idees és una gran part de la diversió per a nosaltres!

GEOFFREY: Sí! Les vendes digitals van créixer lentament al llarg dels anys, però sembla que es redueixen al voltant del 20% de les nostres vendes. Els nostres zines són només d’1 dòlar en forma digital, difícil de superar. Però també hauríem de vendre molts milers de zines digitals per pagar la producció de futures zines. Ens agrada imprimir llibres i sabem que la gent encara estima els llibres impresos. Pot ser que s’esculli automàticament, però les persones que compren les nostres coses ho volen imprimir.

El vostre procés creatiu sembla que voreja un culte. He dit culte? Em referia a la família. La família. No és la multitud. Només que manteniu la gent involucrada. Oblida'm de tot. Si us plau, no em mato. Però també tots vostès es reuneixen i pugen tots els llibres de manera col·lectiva. Per a una empresa que sempre ha somiat amb convertir-se en el proper Lampoon nacional, com creus que sona la veu col·lectiva de Devastator?

GEOFFREY: Descrivim la nostra veu com un forat irònic, geek i intel·ligent amb una ratxa nostàlgica. És realment genial sentir aquesta veu del llibre al llibre, especialment quan aneu d’una paròdia ximple de Goosebumps a un llibre més clar sobre el racisme.

AMANDA: Sí, El devastador és una persona que veu amb precisió el que està malament amb la societat i la cultura, però que es manté afable i esgarrifós davant d’aquests problemes. És com nosaltres: solem atreure a persones nerdes que tinguin el mateix punt de vista estrany, però que finalment siguin optimistes i divertides.

Un gran orgull, i estic segur que té un avantatge fantàstic en el màrqueting, és que assistireu a cada convenció de fanatisme única i podeu organitzar esdeveniments increïbles. De tornada a Comikaze l'any passat, vaig llegir la vostra selecció de pare divorciat Històries de por mentre estava vestit de Vincent Adultman de Bojack Horseman, i la setmana passada a WonderCon heu allotjat una prova pública en què participaven els Quatre Fantàstics i desviació sexual. Quin és el secret per connectar amb la gent quan estàs entre els milers d'expositors?

GEOFFREY: El major repte de la connexió amb la gent no és el gran nombre d'expositors, sinó la quantitat d'expositors amb més diners que vosaltres. Hi ha persones com Hasbro o DC que tenen recursos il·limitats i triguen molta atenció i atenció al seu forat negre corporatiu.

AMANDA: Segurament. Definitivament, és una manera fantàstica de comercialitzar les nostres coses, i és un gran tros dels nostres ingressos. Quan tinc previst convencions, intento parlar amb els organitzadors tant com pugui per aconseguir la ubicació correcta a terra i obtenir coses divertides a la guia de programació per mostrar els nostres autors i la seva atmosfera col·lectiva.

Tens Asterios Kokkinos al teu equip, que probablement sigui la persona més divertida que mai he conegut. Alguna vegada t’agrada fer trampes per tenir-lo a l'habitació per fer un cop d'ull?

AMANDA: SEMPRE.

GEOFFREY: I PER TOT.

Amanda, Publishers Weekly t'ha saludat com a estrella en alça el 2015. Hi ha una cita increïble sobre vosaltres que m'encantaria escoltar la vostra resposta a:

"No és opcional, també pot ser una manera de descriure el compromís de Meadows de mantenir-se en moviment. És membre de múltiples comunitats, incloses Women in Comics, i va formar part d’un panell de reflexió sobre creadors negres al Comic-Con International d’aquest any a San Diego. Ella veu el Devastator creixent de "una petita premsa culte a la Adult Swim dels llibres - una marca de comèdia experimental a l'espai imprès".

AMANDA: Vaig quedar bastant sorprès quan finalment vaig obtenir una còpia de la revista i vaig llegir la peça completa. Hi va haver una cerimònia honorífica a Nova York a la qual vam anar. Vaig ofegar qualsevol ansietat que tingués un munt de vi gratis! Després de treballar durant sis anys a l'edició, va ser molt genial ser notat així.

GEOFFREY: Em vaig indignar perquè els va trigar tant a reconèixer-te! Per això, vaig passar molt de nit bevent la ràbia!

AMANDA: "La beguda de la ràbia" s'assembla molt a beure regularment, però a la ràbia.

GEOFFREY: L'ol 'scotch ‘n’ es va fer front?

L’any passat, vau publicar llibres puntuals que suplantaven al Dr. Seuss amb bacteris que menjaven carn, a Doctor Who versió de Tiger Beat, i una extensa història oral imaginària elaborada i investigada de Windows 95. Què heu previst per a aquest any?

GEOFFREY: Ja hem publicat tres increïbles zines que podeu obtenir al lloc ara. Dos grans llançaments per a aquesta primavera són "No pensem que és racista!", Que és un llibre amb afirmacions tranquil·les per als blancs que estan molt preocupats per ser racistes; i Stay at Home Scarface, una paròdia de llibres de colors i activitats que narra la història de Tony Montana com a home amb un nadó.

AMANDA: Publiquem un nou llibre de comèdia o zine cada mes, així que hi ha tantes coses bones que arribaran aquest any. La millor manera de mantenir-se al capdamunt és unir-vos a la Skull & Books Society, el nostre club de llibres mensual que us ofereix tots els llibres, l'accés il·limitat a l'arxiu digital i els regals!

Finalment, sou una aliança creativa fantàstica, que no s’aconsegueix, ja que esteu casats. L'un a l'altre. Amb documentació i joies vinculants legalment i paraules promeses. Quin és el secret per mantenir una gran relació i una gran relació empresa-creació? Ja sabeu, per a aquells de nosaltres que són menys bons en això.

GEOFFREY: El secret … es troba al llibre El secret.

AMANDA: Canviarà la teva vida! Però, de debò, vam començar a treballar junts al principi de la nostra relació, de manera que sempre va ser una part natural de la nostra dinàmica. Hem descobert quins van ser els nostres punts forts complementaris en el primer any de cites, que era molt important. No vull renunciar a la meva promesa per no ser genial en planificar esdeveniments, quan és el que millor a InDesign: som propietaris d’aquesta merda i delimitem les tasques en conseqüència.

GEOFFREY: També cal saber quan deixar de funcionar. Independentment, podríem treballar tota la nit, si ningú ens va dir que ens aturéssim. Però, com a parella, fem un esforç concertat per aturar-nos després del sopar i refredar la "F".

AMANDA: Què significa la "F"?

GEOFFREY: La "F" significa amistat.

AMANDA: Així que "refreda l’amistat?"

GEOFFREY: Sí.