Els astrònoms diuen que els forats negres supermassius en realitat podrien estar a tot arreu

Els astrònoms de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, acaben de descobrir un forat negre supermassiu amb una massa equivalent a 17.000 milions de sols en un espai relativament buit de l'univers. És una troballa inusual que suggereix que aquests fenòmens celestes increïblement massius són realment més comuns del que pensem, i que poden estar presents en els llocs més inesperats.

"Aquest fort forat negre és el primer del seu tipus descobert fora de les zones més concorregudes de l'univers", va dir l’astrònom de la UCB, Chung-Pei Ma, investigador principal de l’equip d’investigació. Invers. Típicament, els forats negres supermasius de masses molt grans (al voltant de 10 mil milions de vegades el sol) es troben als nuclis de grans galàxies, que solen estar a les regions de cúmuls galàctics. "Aquests llocs privilegiats són poc freqüents, de manera que aquests forats negres monstres també haurien de ser rars". El més gran forat negre supermassiu registrat fins ara es troba a la galàxia NGC 4889 del grup Coma i arriba als 21.000 milions de masses solars.

El nou forat negre, per contra, es va trobar en una galàxia de 200 milions d’anys llum de distància que es deia NGC 1600, que és tan lluny com del Clúster Coma. S’assembla molt a l’altre 99,98 per cent de l’univers, és a dir, és un espai buit. I és que trobar un forat negre amb pocs milers de milions de masses solars del gegant NGC 4889 en una regió com aquesta és totalment inesperat.

Les coses també són un gran desconegut quan teniu en compte què volen dir realment les estimacions de la massa solar d'aquests forats negres supermasius. El límit superior del forat negre de NGC 4889 és de 21.000 milions de masses solars, però el límit inferior és en realitat de 3.000 milions. Mentrestant, el forat negre de NGC 1600 és, amb més precisió, entre 15,5 i 18,5 milions de masses solars.

Tot això planteja la pregunta: és el forat negre supermasivo de NGC 1600 una excepció única, o és una il·lustració més realista de quants forats negres supermassius són més habituals al món?

En el cas de NGC 1600, la trama es torna més espessa. Les estrelles al voltant d'aquesta galàxia es mouen com si el forat negre fos binari (és a dir, dos forats negres que orbiten entre si al nucli galàctic). Es creu que els forats negres binaris són bastant comuns a les galàxies grans, ja que les galàxies creixen combinant-se amb altres galàxies. Si cadascun d'ells té el seu propi forat negre, tots dos es fusionarien amb el centre de la nova galàxia i orbitarien entre si fins que xoquen.

Això podria ser el que està jugant amb NGC 1600. I hi ha una gran raó per la qual Ma i els seus col·legues estaven interessats en esbrinar: si el centre solia ser un parell de forats negres que s'han fusionat, aquest esdeveniment produiria ones gravitacionals que podrien detectar.

"Aquests serien la versió supermassiva del binari de forats negres detectat per LIGO fa dos mesos", diu Ma. Malauradament, les ones emeses serien a freqüències molt més baixes que les de LIGO i la propera missió eLISA, així com altres projectes d’onades gravitatòries.

No obstant això, els nous descobriments podrien, possiblement, invertir el guió que han estat seguint els científics que estudien els forats negres. "La relació entre forats negres i les seves galàxies d'amfitrió és més complexa i depèn de la història d'alimentació d'un forat negre a més de la ubicació", diu Ma. "Trobar més d’aquests forats negres monstruosos conformarà la nostra comprensió de la interacció entre forats negres i galàxies i com es van comportar durant la fase quàsar a l’univers jove".