Els científics descobreixen les cèl·lules neuronals "ansietat" en cervells de ratolí

Ningú no es vol dir que els seus problemes de salut mental siguin al capdavant. Però, si això fos literalment cert ? Si els científics poguessin apuntar a la part del cervell responsable de les respostes exagerades o del pensament disfuncional, pot ser reconfortant, com per exemple diagnosticar finalment la causa d'una malaltia. En els darrers anys, els científics han adquirit una major comprensió de les arrels anatòmiques de la malaltia mental i, ara, un equip de neurocientífics ha identificat un grup de cèl·lules implicades en respostes d'ansietat.

En un article publicat el dimecres a la revista Neurona, els investigadors del Col·legi Mèdic Irving de la Universitat de Columbia i la Universitat de Califòrnia, San Francisco, van capturar imatges en directe de cèl·lules a l'hipocamp, la regió del cervell associada a l'emoció i la memòria dels ratolins que es disparen quan l'animal experimenta ansietat. El descobriment podria portar els científics a identificar objectius més precisos per a la teràpia d'ansietat en humans, ja que és probable que tinguem un grup equivalent de cèl·lules en el nostre propi cervell.

Per a gairebé el 20% dels adults que viuen amb ansietat als Estats Units, millors teràpies podrien fer que la vida quotidiana sigui més còmoda i menys, bé, ansiosa.

Per dur a terme el nou estudi, els investigadors van introduir minúsculs microscopis en cervells del ratolí i van posar els ratolins en un laberint. Aquest laberint contenia diverses rutes, algunes tancades i algunes obertes. Els ratolins, normalment habitants de cau o forats, estan ansiosos en espais oberts, possiblement perquè és on estan més exposats als depredadors. En conseqüència, quan els ratolins van arribar a les porcions del laberint que van conduir a l'espai obert, la seva ansietat es va registrar a mesura que disparaven les neurones a l'hipocamp.

Després, els investigadors van tocar amb aquestes neurones, augmentant i disminuint la seva activitat. Igual que sospitós, quan aquestes neurones d'ansietat van disparar més, els ratolins estaven tan ansiosos que amb prou feines explorarien. Quan les neurones es van inhibir, els espais oberts no van provocar una resposta de por.

Els investigadors diuen que això podria obrir portes per a nous enfocaments terapèutics, potencialment aquells que no tindran tants efectes fora de l’objectiu com els medicaments típics d’ansietat, com les benzodiazepines.

Resum: L’hipocamp es pensa tradicionalment en transmetre informació contextual a estructures límbiques on adquireix valència. Utilitzant imatges de càlcul i optogenètica de moviment lliure, demostrem que mentre la subregió dorsalCA1 de l’hipocamp s’ha enriquit en el seu lloc les cèl·lules, el CA1 ventral (vCA1) s’ha enriquit en cèl·lules d’ansietat que s’activen per entorns anxiogènics i que són necessàries per al comportament d’evitació. Les cèl·lules d'imatge definides pel seu objectiu de projecció van revelar que les cèl·lules d'ansietat es van enriquir a la població de vCA1 que es projectava cap a la zona hipotalàmica lateral (LHA), però no a l'amígdala basal (BA). Coherent amb aquesta selectivitat, l’activació optogenètica de terminals vCA1 a LHA, però no BA, va augmentar l’ansietat i l’evitació, mentre que l’activació de terminals a BA, però no la memòria contextual de la por de LHA. Així, l'hipocamp no només codifica informació contextual neutra, sinó també relacionada amb la valència, i el camí de vCA1-LHA és una ruta directa amb la qual l'hipocamp pot influir en el comportament d'ansietat innata.