Energia solar: com l’estació lligada a l’espai de la Xina alimentarà el poder a la Terra

$config[ads_kvadrat] not found

How To Change Pedals - Remove And Replace Your Bicycle Pedals

How To Change Pedals - Remove And Replace Your Bicycle Pedals
Anonim

Els investigadors de la Xina estan planejant una granja solar a l’espai, un projecte ambiciós que podria aportar energia sis cops a la intensitat de les instal·lacions a la Terra. El projecte, que va constituir la primera pàgina de la Xina Ciència i tecnologia diària la setmana passada, orbitaria l’espai i enviaria l’energia a un receptor.

Segons informes, l’estació orbitaria 22.000 milles per sobre de la Terra i es beneficiaria de la collita d’energia sense complicacions derivades dels canvis estacionals o de les condicions atmosfèriques, proporcionant energia al 99 per cent del temps. S’espera que pesi una sorprenent quantitat de 1.000 tones, unes 600 tones més que l’estació espacial internacional, de manera que els investigadors exploren alternatives com l’ús de robots i impressores 3D per construir la construcció a l’espai. La idea no és gens nova: la NASA va començar a investigar la idea a mitjans dels anys setanta durant l’embargament del petroli àrab, i fins i tot va idear conceptes audaços com el SunTower:

Vegeu-ne més: Landing Landing de la Xina: aquesta missió històrica posarà en marxa una nova carrera espacial?

La majoria dels conceptes d’energia solar basada en l’espai impliquen l’ús de làsers o microones per remetre l’energia a la Terra. Els satèl·lits làser costen al voltant de 500 milions de dòlars per començar i orbitar a una alçada més baixa d’uns 250 quilòmetres, amb l’avantatge afegit d’estacions de recepció senzilles i barates a la Terra. Desafortunadament, només emeten entre un i deu megavats per satèl·lit, i els problemes de seguretat entorn del làser poden fer que sigui massa arriscat.

Un mètode alternatiu és la instal·lació basada en microones. Aquests satèl·lits poden enviar fins a un gigawatt d’energia a un receptor, amb un corrent constant d’alimentació a través d’un feix segur que funciona a través de la pluja i els núvols. Per desgràcia, també necessita estar a uns 22.000 quilòmetres de distància i, com assenyalen els investigadors xinesos, això fa que les configuracions inicials i les reparacions siguin complicades. També requeriria un receptor gegant de diverses milles d'amplada. Mentre que la configuració inicial de tots dos sembla complicada, podria ajudar a capturar aproximadament el 30% de l’energia solar que es reflecteix a l’atmosfera.

El pla de la Xina és completar les proves de transmissió d’energia i energia sense fils en els propers 10 anys, amb la construcció d’una planta experimental ja iniciada a Chongqing. A continuació, l’equip té previst construir una estació de proves solars espacials a nivell de megawatt el 2030. Els investigadors planegen construir l’estació final a nivell de gigawatt abans del 2050.

Pang Zhihao, investigador de la China Academy of Space Technology Corporation, el va descriure com "una font inesgotable d’energia neta per als humans". Amb l’agència espacial de la Xina també envia sondes al costat més allunyat de la lluna, però també podria proporcionar energia per a la robots exploradors d’espai.

$config[ads_kvadrat] not found