El vídeo mostra un avió no tripulat amb talons que es penja de cap per avall com un ratpenat

Els ratpenats són una font d’inspiració habitual per als robòtics. Per l’elegància de la seva envergadura i el seu ús efectiu del sonar per desplaçar-se, fins i tot se'ls ha anomenat el "sant grial de la robòtica aèria". Recentment, els investigadors també han demostrat que la recerca de ratpenats pot ajudar els enginyers a desenvolupar drones que siguin significatius més eficient energèticament.

El secret és imitar com els animals alats poden portar una càrrega gairebé en qualsevol lloc que vulguin. Segons Kaiyu Hang, associat postdoctoral de la Universitat de Yale, i inventor d’un nou tipus de quadcopter adaptat que utilitza el seu propi parell de potes. Hang ho explica Invers podria oferir una manera d’ajudar a desenvolupar drones que siguin molt més impermeables a problemes relacionats amb la vida de la bateria.

Vegeu també: Els investigadors desenvolupen un "bot de ratpenat" de vol notable

Llavors, com podem ensenyar als drons a fer front a l’aplicació eficaç d’un ratpenat? El drone de Hang's utilitza tres dits de pinça llargs, que semblen un taló de falcó, per permetre que els nous avions no tripulats "es posin" i "descansin" a les arestes, pals i bastides.

Perca és una tècnica existent que permet a un drone donat aterrar en un objecte i apagar-se mentre continua gravant vídeo, per exemple, o esperant rebre un paquet.

Hang ho explica Invers que aquesta nova versió del repòs fa que el concepte sigui un pas més enllà permetent que el drone es tanqui parcialment abans i més, prou per conservar entre el 40 i el 70 per cent de la seva energia. Aquests drones semblants als ratpenats, com podeu veure al vídeo següent, no requereixen una superfície plana i uniforme sobre la qual aterrar.

"La resta no s'ha investigat abans i aquesta és la primera vegada que es proposa", explica. "En comparació de la posada en marxa, aquesta nova capacitat ha permès al vehicle autònom no tripulat fer ús d’un ventall molt més gran d’estructures comunes a l’entorn i ha permès interactuar de manera més flexible amb el medi ambient per aconseguir moltes més tasques diferents."

És una petita pèrdua aparent (enganyosa) que pot fer una gran diferència. La durada de la bateria de drones, que dura aproximadament uns 30 minuts, és una de les principals limitacions que impedeixen que els avions no tripulats es puguin involucrar en casos d’ús més emocionants, des dels millors avions no tripulats en indústries com la construcció, fins als avions no tripulats que poden participar en la cerca i el rescat.. El drone experimental de Hang ja ha mostrat una gran promesa per eliminar aquest tipus de tasques i les seves conclusions es van publicar a la revista Robòtica científica Dimecres.

A l’estudi, Hang mostra com el seu avió va ser capaç d’adherir-se a un pal com a estenedor i penjar-se cap avall com un bat. També va ser capaç de fer ús de diversos tipus de peus especialitzats que li permetien recolzar-se en les cantonades de la construcció i apuntalar-se en bastons. És un gran salt cap als drons que s’adapten molt més a l’ús a llarg termini en entorns urbans.

Retirar aquestes maniobres en el món real no només millorarà el temps de vol, però Hang va dir que també podria millorar la seguretat, fent els drones d'entrega més comercialment viables.

"Mentre descanseu a la vora d'un finestral, un avió no tripulat podrà lliurar objectes a algú dins, sense necessitat de mantenir els rotors al costat de la finestra, encara", va dir. "Per tal de reduir el risc que els éssers humans interactuen amb ell".

Encara hi ha feina a fer abans que l’experiment de Hang arribi al món real. Segons s’entén, el drone de l’experiment es basa, en part, en l’assistència humana per descansar.

La següent versió d’aquests drons d’inspiració biològica haurà de tenir la capacitat d’explorar la zona que els envolta amb un sensor a bord per trobar aquestes oportunitats de descans.Però Hang diu que creu que això hauria de ser relativament senzill de retirar-se (el sensor utilitzat en la seva experiència no era gaire avantguardista: un sensor Xbox One Kinect).

Els drones amb capacitats de repòs també haurien de tenir en compte els problemes de vent i altres pertorbacions físiques que podrien fer que es pengessin. Però això es podria explicar mitjançant la creació d’una articulació entre el avió no tripulat i les seves cames, que absorbeix qualsevol moviment ràpid que pugui danyar el tren d’aterratge o el avió no tripulat. Hang planeja començar a treballar en aquest següent component a finals d’any.

"Planegem dissenyar un connector de inclinació entre el cos principal de l’UAV i el tren d’aterratge modular", va explicar. "Mitjançant el desacoblament mecànic del moviment del cos principal del avió no tripulat a partir del tren d'aterratge o compensant activament les pertorbacions del connector, es pot millorar encara més l'estabilitat de la postura".

Si és capaç de mostrar un exemple d’un avió no tripulat que pugui aterrar pel sol i tractar les ràfegues de vent, els lliuraments basats en drones ja no semblaran gaire llargs.

Altres investigacions inspirades en animals també ajuden a preparar el camí per als drones d'entrega, inclosos els esforços per desenvolupar drones que puguin acollir-se com a ocells. Això, segons els investigadors, pot oferir la clau per evitar que els robots de lliurament del futur es col·lisionin amb els nostres caps. La investigació de Hang és un altre exemple de robots d'inspiració aviària que aviat podrien convertir-se en una part important de la vida quotidiana.