Les edats de les formigues, però mai no són velles

Investigador de l’Institut Tecnològic de Califòrnia, Pasadena, CA, ha estat estudiant una formiga que no sembla envellir.

Les formigues de P. dentata es troben entre molt poques espècies que no mostren signes de deteriorament a mesura que envelleixen. http://t.co/2XJj1JDcHM pic.twitter.com/pSGImUHB3w

- Smithsonian Magazine (@SmithsonianMag) 22 de gener de 2016

Ysabel Giraldo, Ph.D. va ser l'autor principal del recentment publicat article "La vida útil de la resistència conductual i neural en un insecte social", en què es documentava Pheidole dentata ant (AKA, la "formiga de grans caps"), originària de les regions sud-est dels EUA. El treball de Giraldo no va determinar la immortalitat, ja que els insectes solen viure no més de 140 dies, però, com es pot veure, les criatures no semblen envellir, ja que en els treballadors més grans es poden realitzar tasques tan eficientment com els exemplars més joves.

Igual que els humans, la majoria dels animals envellint a mesura que envelleixen, mostrant signes de deteriorament. La P. dentata social no, a mesura que viu en un entorn social, Giraldo especula que podria ser la interacció que ajuda en un envelliment més saludable, un concepte que s'ha esmentat en estudis anteriors. Giraldo explica Smithsonian "Potser el component social podria ser important … Això podria ser un sistema realment emocionant per entendre la neurobiologia de l’envelliment".

Ordenant els subjectes en quatre franges d'edat: aproximadament 21 dies, 46 dies, 96 dies i 121 dies, i ja que ella i el seu equip de Caltech van rastrejar cada formiga de la seva eclosió, es va confirmar l'edat.

Les formigues van realitzar les seves tasques esperades: fomentar larves i participar en un comportament típic, com ara seguir les aromes utilitzades per marcar rutes cap a fonts alimentàries. Els insectes van ser monitoritzats per la freqüència de moviment, la resposta a la llum i la reacció a la presència de preses vives: en aquest cas, una mosca de la fruita assegurada.

Les troballes no van demostrar disminució de les formigues més grans. A més, les formigues aproximadament 96 dies d’edat (95-97) realment van mostrar una millor capacitat de rastrejar olors. Tots van respondre a la llum de la mateixa manera i, quant a la mosca de la fruita, tots van ser igualment agressius en atac.

Un pas següent va consistir a estudiar les cèl·lules cerebrals reals dels subjectes, i si els vint-i-vuit anys o els 95 dies, no hi havia cap diferència clara: també indica que les funcions del cervell semblen sense edat.

Després, els investigadors van comparar els cervells de les formigues de vint dies i les de 95 dies, identificant les cèl·lules que estaven a punt de morir. No van veure diferències importants amb l’edat, ni hi va haver cap diferència en la ubicació de les cèl·lules moribundes, cosa que demostra que l’edat no semblava afectar funcions específiques del cervell. Aquestes mesures d’intel·ligència com la memòria, el processament de la informació i l’aprenentatge de tots no van mostrar signes de danys a causa de l’edat.

L’únic aspecte en què l’equip de Caltech no es va centrar era si la mort va ser seguida per un ràpid descens de les facultats, ja que Giraldo va explicar que el seu estudi no pretenia mantenir aquest rellotge. Tanmateix, el seu estudi va permetre analitzar com podia viure P. dentata i, en un entorn controlat, lliure de depredadors i altres amenaces elementals, quant de temps podia viure P. dentata.

Giraldo diu: "Realment tenim una imatge que aquestes formigues - durant bona part de la vida útil que hem mesurat, que probablement siguin més llargues que la vida útil en condicions naturals - realment no disminueixin".