Sega Should Make a Mini-Genesis

No hi ha dubte que el nou mini-NES de Nintendo es vendrà bé. Llançant 30 dels èxits més estimats de NES en una reproducció adorable, compatible amb HDMI, del sistema gris i blanc original, sembla, com tantes coses, que Nintendo fa: una llicència per imprimir diners. I el mateix podria ser cert per a la seva vella consola rival, Sega, si la companyia ho vol.

Fins ara, les caixes plug-and-play (consoles clones que utilitzen l'emulació per executar els seus jocs) han estat en gran part de grau mitjà. Normalment, o bé estan relegats als primers anys del joc (amb reproduccions per a sistemes com l'Atari 2600 i Intellivision) o són màquines barates com la Mega Drive amb llicència d'AtGames que ha passat per Internet.

Aquesta màquina específica sembla bé a simple vista, encara que inicialment sembla una còpia il·legal. A la caixa AtGames es reconeix la compatibilitat amb els cartutxos físics de Genesis, a més del que està pre-carregat. Tot això sona molt bé i, a continuació, us adonareu que la meitat del seu catàleg està format per bootlegs, la màquina històricament pateix una qualitat de so pobra i els carros no garanteixen que funcionin. Això és només per nomenar alguns problemes.

En teoria, la inclusió relativament sense portes de Nintendo d’HDMI al mini-NES podria recórrer un llarg camí cap a la legitimació d’emu-boxes simplement donant-li el mateix valor de producció que una nova consola. En aixecar la barra, la companyia prepara el camí perquè qualsevol altre fabricant de maquinari vintage, sobretot Sega, comenci a treballar en la seva pròpia caixa de qualitat amb jocs clàssics.

No importa que la majoria dels èxits de Genesi ja estiguin disponibles d'una manera o altra en formats digitals, inclosos els sistemes Nintendo. Igual que amb el mini-NES, es tracta de donar als fans un objecte físic i una connexió tàctil a un nucli nostàlgic. (A més, els jocs clàssics que s'executen a través de HDMI produeixen la imatge més nítida fora de les modificacions de la consola, com mostra el mini-NES).

Un mercat d’emu-boxes físiques posaria el foc al món? Probablement no; Nintendo, almenys, ha dit que el mini-NES mai no es connectarà a Internet ni rebrà jocs addicionals. És un sistema tan tancat com qualsevol consola retro autèntica i serà fins que es produeixi el possible llançament d’una versió 2.0, SNES o els successors de N64, llevat de la desinterès inexplicable del consumidor.

Més important encara, és probable que no existeixi una presència del mercat establerta per a les caixes d'emuïtats, ni tan sols una prou gran per fer la diferència. Amb el mini-NES, potser en aquest moment és inevitable iniciar-se en aquest sector. Per què no volia que Sega tingués la seva pròpia retallada?

Tenir els dos reis de guerra de la consola de 90 en una competició amistosa podria, sens dubte, constituir un cas convincent per a una adopció més generalitzada de l'emulació en general, tant comercialment com pel bé de la preservació. (L’esperança és que millor siguin aquests quadres, els jocs més clàssics que queden al camí es reviuen).

El millor escenari, Sega pren la pilota i funciona amb ella, Nintendo amb un mini-Gènesi que, per exemple, porta cartutxos falsos carregats amb més jocs, o almenys ofereix algun suport addicional del sistema en una altra forma. En qualsevol cas, una bona rivalitat probablement seria una bona notícia per als aficionats.

Fer que les persones interessades signifiquessin només publicitat Sonic, Carrers de ràbia, i un grapat d’altres amb qui començar, potser fent un punt per ressaltar les millors imatges i sons d’HD compactats en un paquet retro ben fet. Qui sap: un emu-box cap endavant i endavant podria fins i tot donar-nos un mini-Dreamcast. Atreveix-te a somiar, no?