Els telescopis massius van capturar el pla galàctic de la Via Làctia

$config[ads_kvadrat] not found

X3 Albion prelude - Зараженный паранид #9

X3 Albion prelude - Зараженный паранид #9
Anonim

Les immenses piscines d’estrelles i els gasos gairebé congelats que s’estenen a les costes meridionals de la Via Làctia ens han fet un petit ull d’ulls de lluny, però no hem estat capaços de captar la seva bellesa fins ara.

Assenyalant el telescopi APEX de Xile cap al cel nocturn de l'hemisferi sud, els investigadors van traçar el "pla galàctic" de la Via Làctia en una escombrada de la nostra galàxia quatre vegades la mida dels mapes anteriors, cobrint una àrea de 140 graus de llarg i 3 graus d'ample.

És la primera vegada que el pla galàctic (on la massa en forma de disc que abasta la majoria de la massa de la galàxia) s'ha capturat a longituds d'ona submilímetres (és a dir, entre llum infraroja i ones de ràdio, que són invisibles a simple vista). El nivell de detall capturat pel mapa no té precedents.

Les dades del telescopi APEX - són els fils vermells brillants - es superposen al paisatge blau ombrívol capturat pel telescopi espacial Spitzer de la NASA. Els satèl·lits de color rosa més febles van ser capturats pel satèl·lit Planck de l’ESA. Combinats, les dades d’aquests telescopis ofereixen un rang dinàmic espacial sense precedents.

I no és meravellós mirar. El mapa, que marca la finalització de l’enquesta ATLASGAL, és una informació que ja ha inspirat gairebé 70 articles acadèmics diferents. Els investigadors esperen que els mapes d'ATLASGAL ajudin els científics a descobrir on es formen estrelles i clústers d'alta massa i proporcionar informació sobre les estructures a gran escala de núvols moleculars gegants.

Comproveu-ho, amb el seu detall:

$config[ads_kvadrat] not found