Els investigadors construeixen el primer Nanowire 2D per a telèfons futurs i panells solars

$config[ads_kvadrat] not found

HFL 2 Fight #7: Mikky Manjic vs Nevil van Els

HFL 2 Fight #7: Mikky Manjic vs Nevil van Els
Anonim

El 2004, un parell d’investigadors de la Universitat de Manchester al Regne Unit estaven abandonant un divendres a la nit fent una versió lleugerament més d’alta tecnologia de l’ús d’una cinta escocesa per eliminar les capes superiors d’una escletxa de grafit. El que seria una pèrdua de temps particularment ximple per a tothom que finalment els guanyés el Premi Nobel de Física, ja que desprenien tantes capes que quedaven amb un material que només tenia uns quants àtoms de gruix. Es tracta del grafè, el primer material bidimensional del món.

Durant els darrers 13 anys, els investigadors han intentat esbrinar com aprofitar aquest i altres materials 2D per a la propera generació d'electrònica, eliminant de manera efectiva el problema de com estalviar espai en tot, des de telèfons fins a panells solars. El problema és que no n'hi ha prou amb fer alguna cosa 2D; ha de ser possible reunir múltiples aquests materials al mateix pla d’àtoms, creant el que s’anomena nanofil.

En un article publicat dilluns a Materials naturals, un equip internacional d’investigadors detalla el gran pas endavant que han pres cap a la creació d’un cable més petit conegut per la humanitat. És un desenvolupament que obre les portes a la inserció de panells solars o pantalles LED ultrafines a superfícies com la roba o el vidre.

Els investigadors de la Universitat King Abdullah a Aràbia Saudita, la Universitat de Cornell, l’Institut Tecnològic de Massachusetts i l’Acadèmia Sinica expliquen com van ser capaços d’executar un filferro de disulfur de molibdè, que és només uns pocs àtoms de diàmetre, a través de la diselenida de tungstè, un material utilitzat per a cèl·lules solars flexibles.

Treballar amb coses que són només uns pocs àtoms de diàmetre és prou dur, però aprendre a barrejar aquests materials i mantenir les seves propietats és un procés que ha molestat els científics. Els autors d’aquest article detallen com van ser capaços de crear nanofils d’un material que s’utilitza principalment com a lubricant industrial amb la intenció d’afavorir el muntatge de components electrònics a escala atòmica.

"La fabricació de nous materials 2D continua sent un repte", va dir en un comunicat Markus Buehler, professor d'enginyeria del MIT. “El descobriment de mecanismes mitjançant els quals es poden crear determinades estructures de material desitjades és clau per moure aquests materials cap a aplicacions. En aquest procés, el treball conjunt de simulació i experimentació és fonamental per avançar, especialment utilitzant models de materials a nivell molecular que permeten noves adreces de disseny."

La mida i la versatilitat del grafeno ha guanyat la seva reputació com a element clau del futur, i aquesta investigació és la que més avança encara per resoldre el problema de com posar diversos nanomaterials en un mateix pla.

L’avantatge d’aquesta nanotecnologia 2D és que és increïblement fort i actua com una xarxa invisible a través de la qual poden travessar els corrents elèctrics. Gairebé qualsevol superfície pot ser recoberta amb el material, cosa que li permet fer que l’electrònica sigui encara més omnipresent del que ja són.

Ser capaç de produir massivament materials 2D permetria introduir una nova era de pantalles lleugeres i de cèl·lules solars que es podrien implantar gairebé a qualsevol lloc: la idea d’una pantalla a la màniga de la capa seria més que una realitat que un somni de ciència ficció.

Si t'ha agradat aquest article, consulta aquest vídeo sobre el grafè 3D.

$config[ads_kvadrat] not found