El satèl·lit DSCOVR és el millor robot de lluita contra la intempèrie de la Terra

Avui ha estat el primer dia a treballar per a un satèl·lit de 1.200 lliures anomenat l’Observatori del clima espacial profund (DSCOVR), que va prendre el relleu com a tecnologia d’espai primari que ajuda a protegir el nostre planeta d’un clima hostil.

Les previsions meteorològiques espacials de l’Administració nacional d’Oceania i de l’atmosfera van passar a ser recolzades exclusivament per dades DSCOVR en comptes d’utilitzar dades principalment de Advanced Composition Explorer, de 19 anys.

Per què és una cosa tan gran? El temps espacial significa molt per a les xarxes elèctriques del món, sobretot. Per als no iniciats, el terme es refereix al moviment i al comportament dels vents solars; expulsions de massa coronal del sol; condicions variables en la magnetosfera i la ionosfera; i altres estranys bits còsmics que passen pel buit de l’espai. És bàsicament com els esdeveniments d’alta energia es relacionen amb les parts elèctriques i magnètiques de l’atmosfera de la Terra. Imagineu-vos una tempesta solar molt potent. Minuts més tard, si no es prenen mesures de precaució, teniu un escenari en què pèrdues completes del món poguessin perdre el poder: els sistemes de comunicacions i de navegació dels avions podrien aparèixer en equips foscos i automatitzats que funcionen a una escala de centímetre (com a tractors o trepants d’altura)) de sobte funcionaria malament.

"El temps espacial té un impacte en totes aquestes coses", diu Douglas A. Biesecker, el principal científic del programa DSCOVR, amb seu al Centre de predicció del temps espacial de NOAA a Boulder, Colorado. "Són sistemes que no utilitzeu necessàriament diàriament", explica Invers, però són fonamentals per mantenir el nostre món girant (en sentit figurat).

DSCOVR resideix a la molt llunyana òrbita de Lissajous (a uns 930.000 quilòmetres de distància). No és la nau espacial més coneguda que orbita la Terra, però té un paper crític en ajudar els científics de la Terra a controlar el clima espacial.

Com s'ha dit, la major preocupació pels vents solars es refereix a les xarxes elèctriques. El temps espacial podria danyar els transformadors crítics que mouen la potència a grans distàncies en molt, molt tensions elevades i reduir aquesta potència a alguna cosa adequada per a la nostra llar. Si un esdeveniment meteorològic espacial aberrant eliminés aquests transformadors, "podrien trigar anys a substituir-los tots", diu Biesecker.

"Considerem fonamental proporcionar als clients les millors previsions de qualitat durant la matinada". DSCOVR pot veure un esdeveniment del sol, que produeix fenòmens energètics que viatgen entre un i quatre milions de quilòmetres per hora, i ens adverteix els humans que preparem protegir les eines, els instruments i les infraestructures essencials.

El major avantatge de DSCOVR sobre ACE és "la continuïtat de les observacions", diu."La qualitat de les dades de ACE pateix amb freqüència, explica Biesecker. NOAA emet alertes de previsió meteorològica espacial en una escala de l'1 al 5. El “soroll generat per les dades ACE, per defecte, afegirà 1 a l'escala. Una alerta sota ACE resulta ser una cosa que s’observa per DSCOVR. Ha estat realment notable veure quina d’una diferència suposa els nostres models ”, diu. "Les dades no tenen precedents".

El paper de DSCOVR com a meteoròleg del temps espacial del món és gràcies al seu instrument de Magnetòmetre de plasma (PlasMag). "PlasMag ens proporciona dades sobre els vents solars", diu Biesecker. "El camp magnètic i la seva direcció, i la velocitat, densitat i temperatura dels vents solars". Aquesta és la informació que ajuda a informar a NOAA sobre quin tipus d’avisos ha de ser enviat al públic, a més de conduir els models que il·lustren com El planeta respon a aquests vents constants.

A més, Biesecker i altres investigadors esperen utilitzar DSCOVR per a formes més ambicioses d’investigació del vent solar. Estem aprofundint tan ràpidament en una nova "física a escala atòmica", com ara mostrejar les ones de xoc provocades per les expulsions de massa coronals "amb un detall molt alt", diu.

A més d'això, DSCOVR té un parell de trucs a les mànigues. Dos dels seus instruments, operats per la NASA, tenen a veure amb l'observació de la Terra des d’aquesta distància molt allunyada i proporcionant una visió més àmplia del planeta i de la seva activitat. La càmera de visualització policromàtica de la Terra (EPIC) fa fotos de l'hemisferi complet de la part il·luminada de la Terra. "És per això que Al Gore estava tan interessat en la missió", diu Biesecker. EPIC porta cada dia 12 imatges de "marbre blau" de la Terra. Blue Marble fa referència a una foto icònica presa durant l'Apollo 17). No és només una visió inspiradora de la petita roca que anomenem casa, sinó que els científics poden utilitzar aquestes imatges per fer un seguiment dels patrons meteorològics sense haver de cosir imatges individuals. Una dotzena de filtres diferents permeten als investigadors observar tendències i moviments en partícules de pols o contaminació a tot el món.

L’últim instrument és l’Institut Nacional d’Estàndards i Tecnologia Radiòmetre Avançat (NISTAR), que mesura l’energia que es reflecteix a la cara del sol il·luminada pel sol en qualsevol moment. Els científics utilitzen aquestes dades per rastrejar la quantitat de radiació que entra i surt del sistema climàtic de la Terra, un punt de dades cada vegada més important davant el canvi climàtic.

Globalment, DSCOVR és potser l’instrument espacial essencial més subestimat utilitzat per la NASA i el NOAA. És un cap de multitasca el que ens fa sortir cap amunt quan el sol es fa una mica violent i ens proporciona una manca de fotobombs lunars. És precisament el tipus de cosa que els experts i els novells espacials puguin quedar enrere.