El que vaig aprendre quan em vas trencar el cor

Tot i que un cor trencat pot no ser la millor situació, sí que té els seus mèrits quan es plantegen les lliçons que pot ensenyar cada peça destrossada. De Colleen Anne Javellana

M'has trencat el cor. Potser estava massa orgullós de dir-vos que ho teníeu o no us importà res. La qüestió era que ho vau fer. I tu em vas deixar ferit i cicatritzat.

Sempre hi ha una certa bellesa desgarrissada. Sempre que un sent el dolor d’un cor trencat, se sent vulnerable. Un sent com és estar trencat. Crec que tothom ha tingut la seva part de desgavell, i agraeixo a Déu aquestes ànimes. En ells, hi trobo solidaritat. Per sort, no estic sol en aquest viatge.

El malbaratge del cor és una cosa que gairebé tots coneixen. El dolor que sent no discrimina l'edat, el sexe o la raça. No presenta cap valor en la posició socioeconòmica. L’estómac tocarà a cada persona almenys una vegada durant tota la vida. El dolor que sent és massa real. En aquest món imperfecte, tothom explica les seves cicatrius.

Sempre és una paraula perillosa

Em sembla tan estrany pensar en el passat. Aleshores es deien moltes paraules. Al ser sempre un joc de paraules, em va encantar la paraula “per sempre”. Recordo que per sempre era tan fàcil de dir allò que tan difícil i amarg són aquestes paraules. Havíem oblidat les restriccions del temps, humanes com som.

M’adono ara, de quina tonteria sembla la paraula. El meu cor era el teu aleshores i el teu cor era el meu. Dir per sempre semblava més fàcil de dir. M’adono ara que no hauríem d’haver dit “per sempre”, quan realment volíem dir “mai”. Vaig saber que no necessitava la promesa de sempre. Només necessitava un motiu perquè us quedéssiu.

Cada dia estic aprenent

Quan es decideix continuar, es prenen lliçons de vida al llarg del camí. Jo sóc qui sóc avui, perquè et coneixia. Ens diu tan sovint que “l’experiència és el millor professor”. Sé ben bé que aquestes paraules sonen veritables al meu cor. Hem escoltat moltes històries d’esclatar i deixar-se anar, però mai no hagués esperat que patís un estómac. Mai vaig sospitar que algun dia, aprendria com és deixar-se anar.

Suposo que així és com funciona la vida. Et porta a llocs inesperats i et fa sortir de la teva zona de confort. Al llarg del camí, coneixereu gent que us ensenyarà moltes lliçons i al final us trobareu com una persona completament diferent.

# 1 "El dolor només és temporal." Paulo Coelho sempre ha estat un dels meus autors preferits, per això tinc aquesta cita propera i estimada al meu cor. De petita, sempre m’he identificat amb els personatges dolorosament tràgics tant en llibres com en cinema. Per què? Potser pel seu dolor, vaig veure una bellesa profunda. Ara m’adono de com és el dolor real i quant fa mal. Però, com les tempestes de la pròpia vida, s’esvairan i deixaran pas a cels més clars. El dolor no romandrà si no el deixeu.

# 2 El temps és el teu millor aliat. Una altra dita que va fer ara és que "El temps cura totes les ferides". Com que és bastant impacient, trobo temps frustrant per part meva. Recordo que he estat constantment triat per aquells més grans que jo per “tenir paciència”. Mai m’hi quedaria quiet, sent l’ànima inquieta que sóc. A mi em posaria una tontería i que les coses funcionessin per mi, de vegades donant resultats desastrosos.

A mesura que envelleixia, vaig saber que el temps és realment el teu millor aliat. Els humans no estaven programats per entendre el concepte del temps, però si es vol curar de ferides, cal aprendre a ser pacient i deixar que el temps sigui el seu aliat. Potser no és el més fàcil de fer, però valdrà la pena.

# 3 Un es perd una mica pel camí, però sempre hi trobareu els seus coixinets. Quan em vas trencar el cor, em vaig trobar perdut. Què havia de fer? Em vaig trobar a vagar sense finalitat per la vida, fent coses sense pensar. Volia sentir com encara estigués viu, perquè per tòpics que sembli, una part de mi va morir quan et vaig perdre. Però va ser quan em vaig perdre, que vaig trobar qui era de nou. Tenia tanta por de perdre't, que em vaig oblidar de mi.

# 4 La vida no s’atura per a ningú. Al final, et veuré als braços d’un altre. I somriurerem, alegres els uns pels altres. Passarem endavant, simples transeünts a la vida de l’altre. Si bé el meu futur encara no és clar, he decidit ser feliç i viure en pau. Encara que vulgui veure’t als braços d’un altre, així serà. Es tracta de la vida i tens l’opció de quedar-te on ets o passar a coses més grans.

# 5 No deixaré de ser controlat per la por. La gent tem allò que no pot entendre. Ells simplement no confien en el que no poden explicar. Abans d’enamorar-me de tu, tenia por. Tenia por dels meus sentiments, d’obrir les meves vulnerabilitats. Però he après que si es vol estimar plenament, s’ha d’aprendre a deixar anar la por. És irònic que, per deixar-lo anar, tampoc haig de permetre que la por m’apoderi del cor. Mentre tinc por de perdre't per sempre, estaré obert a la realitat del "adéu".

# 6 Seré eternament agraït. Sempre he estat una persona que estic agraïda per tot, de manera que no t’oblidaré mai. Us agraeixo que em permeti compartir una part de mi mateix amb vosaltres. Si no fos tu, mai sabria si existeix realment alguna cosa tan bella com l'amor.

Abans de vosaltres, pensava que l’amor era només una paraula abstracta que els poetes i els artistes els agradaven fer servir. Però em vas fer sentir, experimentar-lo, viure-ho només un breu moment. I és en això, que sempre t’ho agrairé.

# 7 L’amor és real i no m’hauria d’abandonar. El coratge del cor fa coses a les persones. De vegades, la gent construeix parets al seu voltant, amb por d’enamorar-se de nou. Quan em vas trencar el cor, vaig saber que l’amor no és cap cosa superficial que el món ha abusat al llarg dels anys. Vaig aprendre que l’amor és una cosa molt bonica i que és molt real.

Em vaig adonar que només perquè acabéssim, no vol dir renunciar completament. Segur, en fer-ho, tornaré a arriscar-me. És possible que em trobi nedant en aigües poc conegudes, segur que m’enfonsaré o nedaré. Una cosa és certa, però, mai renunciaré a l'amor. És la força més forta de la terra, massa bonica per a faltar.

Sí, la vida és graciós. He optat per recollir els trossos i seguir endavant. Només els fantasmes acostumen a habitar-se en el passat, i fins i tot han d’avançar algun dia. I, si el passat podria ser un bon lloc per visitar, no voldria viure-hi.

Així que gràcies, amor, per haver-me trencat el cor. No desitjaré més que veritat felicitat per a vosaltres. Si bé la nostra història podria ser breu, el meu record de vosaltres no s'esvairà.