Els dissidents xinesos utilitzen el nom 'Zhao' per escapar als censors governamentals

És fàcil oblidar-se del soroll del discurs polític nord-americà durant les eleccions presidencials que els dissidents de tot el món lluiten per fer sentir la seva veu sense ser enviats a la presó.

A la Xina, el problema és agut. El Partit Comunista a càrrec del país ha construït El gran tallafoc per mantenir un control estricte sobre la informació que els usuaris d'Internet xinesos poden publicar i accedir. Tot i així, els dissidents i la gent comuna es dirigeixen a mitjans en línia per expressar crítiques no només de les polítiques estatals, sinó també de funcionaris corruptes i associats excessivament nacionalistes.

Per frenar els censors que exploren la xarxa xinesa a la recerca de materials subversius, la gent ha desenvolupat maneres senzilles i innocents de donar a conèixer les seves queixes. En un país que aprisiona artistes i periodistes, fins i tot canviar una frase nacionalista popular "el meu país" a "el teu país" pot intimidar un potent missatge de desafiament. De fet, el Xina Digital Times ha construït una wiki sencera al voltant de la idea de seguir i traduir l’argot subversiu de l’Internet xinès per a la resta del món.

L’última paraula de codi va servir per superar els censors d’internet d’Europa #

- Javier Espinosa (@ javierespinosa2) 6 de gener de 2016

Ara, els usuaris xinesos de llocs populars com Weibo, que funciona molt similar a Twitter, han adoptat un dels cognoms més habituals al país, Zhao, per burlar-se de les característiques de l’estructura de poder xinesa. Els usuaris de les xarxes socials han pres el nom comú per referir-se a un membre o membre de la família d’un funcionari del govern xinès o a un "Zhao en esperit" que "s’entusiasma amb els militars, que miren la bandera i s'enfronten amb les llàgrimes amb llàgrimes. als seus ulls ", segons una discussió sobre el terme publicat al Xina Digital Times.

És una referència a una novel·la clàssica xinesa de l’autor Lu Xun, en la qual un pretendent declara que és important a causa d’una associació llunyana amb l’heroi Zhao. Ara es coneix com a gent Zhao quan es beneficien de beneficis immemorials de ser oficial o patrocinador de la línia del partit. Es burla de la hipocresia dels censors i dels funcionaris que exigeixen l'adhesió a la doctrina, però no es responsabilitzen de si mateixos: "També és digne del cognom Zhao?"

Per als nord-americans, seria com dir: "Ets digne del nom de Rambo?" És realment tan americà, o només està ple o una merda?

Els censors xinesos han arribat a la tendència i, malgrat la popularitat bàsica del nom, Zhao ha començat a fregar referències d'Internet. Va ser una manera creativa i efectiva de desafiar les autoritats xineses i, al final, el seu èxit en eludir els censors provocarà una censura. Aquest és el problema de la censura. Mentre que el govern val la pena criticar, la gent trobarà maneres de fer-ho, i els censors simplement intentaran recuperar-se.