Simplement ensenyem el que sembla la Lluna de Plutó

$config[ads_kvadrat] not found

SUPER-SHOWDOWN-BOWL! - TOON SANDWICH

SUPER-SHOWDOWN-BOWL! - TOON SANDWICH
Anonim

Arribem a parlar d’un nou conjunt de bessons fraterns còsmics gràcies al satèl·lit New Horizons de la NASA, que acaba de prendre les primeres imatges de la superfície de la lluna més gran de Plutó, Charon. Hi va haver un breu moment de pànic a principis d’aquest mes quan l’error informàtic va posar la sonda en mode de seguretat, però, com per recuperar el temps perdut, New Horizons transmet uns cops impressionants a partir d’uns 3,7 milions de quilòmetres del sistema de Plutó-Charon.

Charon és només la meitat del diàmetre de Plutó, però n'hi ha prou per qualificar-se com la lluna més gran en relació amb el seu planeta nan i, com a notes iO9, n'hi ha prou amb tirar Plutó en òrbita al voltant del centre de massa. Mentre que els dos tenen algunes similituds, l’anàlisi de la NASA sobre les imatges descriu dos llocs molt diferents:

"Un gran contrast de característiques brillants i fosques cobreix la superfície de Plutó, mentre que a Caronte només una regió polar fosca interromp un terreny gris clar generalment més uniforme. Els materials vermells que coloren Plutó estan absents a Caronte. Plutó té una atmosfera significativa; Caronte no ho fa. A Plutó, s'han trobat glaçons exòtics com el nitrogen congelat, el metà i el monòxid de carboni, mentre que la superfície de Charon està feta d'aigua congelada i compostos d'amoníac. L'interior de Plutó és principalment de roca, mentre que Caronte conté mesures iguals de gel de roca i d'aigua."

Tan increïble com aquestes imatges, encara és només un escalfament. Si realment voleu que la vostra ment s’espera fins al 14 de juliol, quan New Horizons arribi a 7.800 milles de la superfície de Plutó, i esdevindrà real.

$config[ads_kvadrat] not found