Notícies falses: fonamentalisme religiós, dogmatisme relacionat amb falses creences

Com a éssers humans, no podem ajudar, però de tant en tant creiem en coses que no són veritables. De vegades, fer-ho és relativament inofensiu: per exemple, creure en Santa Claus no és tan perjudicial. Però altres vegades, les falses creences, com pensar que el canvi climàtic és un engany xinès, poden ser perjudicials per al conjunt de la societat. Les noves investigacions de la Universitat de Yale mostren que algunes persones són més susceptibles a adoptar aquestes falses creences que altres.

Michael Bronstein, estudiant de postgrau en psicologia de Yale, és el primer autor del nou estudi de la Universitat de Barcelona Journal of Applied Research in Memory and Cognition, en què ell i els seus companys identifiquen les característiques que fan que una persona cregui en les notícies falses. La seva anàlisi va assenyalar dos grups de persones que mostren determinats patrons de pensament que podrien ser perillosos, donat la informació incorrecta. Les persones propenses a l'engany, per una banda, creuen més en les notícies falses sobre notícies reals, igual que altres tipus de persones.

"En el nostre estudi hem trobat que la correlació entre la major creença en les notícies falses i un major dogmatisme, així com el fonamentalisme religiós, es podrien explicar completament estadísticament amb l'estil cognitiu menys analític d'aquests individus", explica Bronstein. Invers. "Aquest resultat estadístic és coherent amb la idea que menys implicació en el pensament analític podria provocar una major creença en notícies falses en aquestes persones".

Els fonamentalistes religiosos i els individus dogmàtics, que es caracteritzen pel seu estil cognitiu menys analític, podrien "involucrar-se amb menys freqüència en un pensament hipotètic i eficaç i, per tant, podrien raonar més sovint segons les seves intuïcions", diu. Aquestes persones, l’equip que teoritza, no ho són predisposat per involucrar-se amb il·lusions i notícies falses, però el seu estil cognitiu podria deixar-los "específicament propens" a endossar les notícies falses. Per contra, una persona analítica fa més esforç en els seus pensaments, ja que anul·len les respostes per defecte impulsades per la intuïció.

L’equip va provar la seva teoria donant dos conjunts de participants: un grup de 502 individus i un altre de 446: una tasca d’avaluació de notícies. Els participants van observar 12 titulars de notícies falses i 12 notícies reals en ordre aleatori i se'ls va demanar que avaluessin la precisió de cada titular segons el grau en què creien que el titular descrivia notícies reals.

Mentrestant, els participants també van fer enquestes per avaluar el seu estil cognitiu, el seu nivell de fonamentalisme religiós i com eren delirants i dogmàtics. L’equip defineix una persona dogmàtica com aquella que té molta confiança en allò que creuen i probablement no revisarà aquesta creença, fins i tot davant d’una controvèrsia. "Don Quixote em ve a la ment com un exemple de persona dogmàtica", diu Bronstein.

L’anàlisi d’equip de les dades va donar suport a la seva teoria que les persones amb estils cognitius menys analítics són més vulnerables a falses creences i poden ser més propenses a l’engany, coherents amb investigacions anteriors. A més, les dades van revelar que les persones més dogmàtiques i que participen en el fonamentalisme religiós són menys adeptes al "discerniment de la veritat dels mitjans de comunicació", és a dir, més probable que creguin en les notícies falses.

Curiosament, tot i que les persones amb menys anàlisi tenien més probabilitats de creure en titulars de notícies falses, "no és més probable que creguin titulars de notícies", escriu l'equip.

Les notícies falses, per la seva banda, han cansat la nació i han estat armades per a la política. Una enquesta d’abril va determinar que, entre els 803 enquestats, el 77 per cent va dir que creien que els mitjans de comunicació convencionals informaven intencionadament les notícies falses. Però les notícies falses, malgrat el que el seu nom indica, poden significar coses diferents per a diferents persones. En aquesta enquesta, només el 25 per cent el definia de manera estreta com la difusió d’informació de fet incorrecta. La resta va definir notícies falses com més d'un biaix, una elecció conscient per mostrar només un costat d'una situació.

CNN i altres persones del Fake News Business informen de manera deliberada i inexacta que he dit que "els mitjans de comunicació són l'enemic de la gent". Vaig dir que la "Notícies falses (mitjans de comunicació) és l’enemic de la gent", una gran diferència. Quan es dóna informació falsa - no és bo!

- Donald J. Trump (@realDonaldTrump) el 30 d'octubre de 2018

"Examinant factors que s'han associat amb múltiples tipus de creences falses, podríem entendre millor per què la gent aprova falses creences i per què sovint persisteixen en aquestes creences malgrat les proves contra ells", diu Bronstein.

Afortunadament, només perquè una persona és propensa a creure en notícies falses no vol dir que estiguin atrapades per sempre, diu Bronstein. Ell raona que ser propens a la il·lusió és el resultat de la interacció entre els gens i l'entorn en què viu una persona. No hi ha molt que una persona pugui fer sobre la seva genètica, però el seu entorn, la forma en què interactuen conscientment i inconscientment amb el món que els envolta, pot ser modulat per teràpies que fomentin un estil cognitiu més analític.

Bronstein entén que un dels reptes de consumir notícies dels mitjans socials és que pot ser aclaparador.L’abundància d’informació significa que és difícil mirar tot això d’una manera oberta o analítica. Per no caure en notícies falses, Bronstein recomana consumir notícies de "una font amb reputació de revisar constantment i acuradament les seves històries, en lloc de només llegir i acceptar allò que es comparteix a través de les xarxes socials".

"És important destacar que es pot evitar que altres persones caiguin a favor de notícies falses", diu Bronstein. "Les investigacions suggereixen que simplement estar exposat a notícies falses pot augmentar la seva creença en ell. Per tant, és possible que la gent pugui ajudar els altres a no pas caure en les notícies falses, pensant analíticament en les notícies que comparteixen a les xarxes socials, cosa que els ajudarà a evitar involuntàriament compartir notícies falses."