La desaparició dels mamuts lanudos seria una gran estepa cap als humans que estalvien

És només qüestió de temps perquè els científics puguin enginyer genèticament les espècies extintes. No m'agrada Jurassic Park, però, més com el Parc del Plistocè. El mamut llanut és l'espècie més emocionant que està en línia per a la desaparició i, amb ella, el planeta podria veure la restauració de l’ecosistema d’estepa que cobria grans seccions de l’Àrtic fa milers d’anys.

El científic rus Sergey Zimov creu que el fet de tornar a poblar l'Àrtic amb ramats d'herbívors grans és l'última esperança del món per evitar la fusió desastrosa del permafrost i el canvi climàtic fugitiu: el carboni es tanca al permafrost del que es troba a l'atmosfera de la Terra. I mentre espera el dia que el Parc del Pleistocè inclogui una població mamut saludable, no aguanta la respiració. La seva reserva natural autosuficient és la llar de bisons, muskox, alces, cavalls i caribús.

Com van a salvar el món aquests animals? Baixant i excavant per la neu per arribar a pastures nutritives inferiors. Això redueix el poder aïllant de la neu i permet que el fred de l'Àrtic s'enfonsi profundament a la terra, mantenint-lo bo i congelat. En proves preliminars, el sòl a les zones on els animals estaven presents era aproximadament de 30 graus Fahrenheit més freds que la superfície coberta de neu intacta. També milloren la fertilitat de la terra digerint herbes, de manera que els nutrients que hi apareixen es reciclen ràpidament al medi ambient.

Mentre que el bisó de Zimov i el soldat del caribú, els científics en altres llocs estan treballant dur per resoldre els reptes tècnics de ressuscitar el mamut. Un equip d'Harvard liderat per la genetista George Church és el cas, i l'any passat splicing amb èxit una petita peça de mamut a l'atac d'un elefant utilitzant la màgia de CRISPR.

L’objectiu no és fer un clon de mamut, que requeriria una cèl·lula mamut viva i, per tant, és impossible, però modificar genèticament un elefant asiàtic de manera que tingui característiques similars als de mamuts, especialment la capacitat de sobreviure als hiverns negatius de 50 graus. Gràcies a un espècimen de mamut increïblement ben conservat trobat (per descomptat) en el permafrost, la seqüenciació genètica del mamut està en marxa. A partir d’aquí, només es tracta de comparar el seu ADN amb el d’un modern elefant, eliminar els gens d’elefant i substituir-los per un de llanos.

Si hi ha un desavantatge ètic de recuperar el mamut, és en el nombre d’elefants femenins que s’utilitzaran i s’abúsaran com a amfitrions de l’úter. És difícil dir quants embarassos fallits hi haurà abans que es produeixi un mamut amb èxit, i quants més abans existeixi una població autosuficient de mamuts.

Els intents de naixement que un mamut podria començar el 2018. A més de l’equip de Harvard, Sooam Biotech, la companyia coreana que ens va portar coyotes clonats nascuts d’un úter de gos, hi està treballant. Aquests esforços no es dirigeixen únicament a la restauració del permafrost. Sens dubte, Sooam no pensa en aquests termes, sinó que podrien acabar donant lloc a una eina valuosa.

En la mesura que els mamuts podrien fer un treball mediambiental important, també podrien ser una atracció turística. Aquesta no és una veritat insignificant donat l’estat de l’economia russa.Vladimir Putin, que mai no ha estat subtil pel que fa a la seva obsessió amb els grans mamífers, podria ser incentivat per aconseguir-se creatiu si els científics el convencien que la desaparició presenta un gran potencial i també una victòria ambiental. La visió des del ferrocarril transiberiano podria ser molt més interessant.