Thomas Kalil, de la Casa Blanca, pot ser l'home més interessant de Washington

El grup més revestit que celebrava el Dia del futur el mes passat havia de ser el personal de l'Oficina de Política de Ciència i Tecnologia de la Casa Blanca. En una entrada de blog sobre l'OSTP, el subdirector de Tecnologia i Innovació, Thomas Kalil, va fer una rutina de corda fluixa en la línia entre la ciència ficció de fa 30 anys i la realitat d'avui."Científics i enginyers estan explorant activament moltes tecnologies i idees que semblen avui en dia la ciència ficció, com el mantell invisible d'Harry Potter, un vestit de Iron Man o la història d'Andy Weir sobre astronautes a Mart."

Probablement sigui relativament banal segons els estàndards del vostre feed de Facebook, però tingueu en compte que l’home és un membre de la Casa Blanca i que no atén a un electorat (el president no pot tornar a córrer i Kalil és nomenat). El tipus és dins de - i això és força parell per al curs.

Una part de la feina de Kalil és sol·licitar visions audaces del futur (penseu en un telescopi espacial flotant de 100 milions de milles) i, per fer-ho, es converteix en un campió dels premis tecnològics. El 2012, el col.lega Kalil i OSTP, Cristin Dorgelo, va escriure un informe sobre la capacitat dels premis per aconseguir la tecnologia. Els avantatges del premi són nombrosos: obtindreu un grup de persones que aborden un problema sense haver d'explicar com solucionar-lo i no heu de pagar pel fracàs. Els premis governamentals tendeixen a ser rendibles des del punt de vista del contribuent, quan els competidors tenen un valor superior al valor del premi. El prestigi també és una cosa.

Els premis també atrauen nous talents. Quan el Laboratori d’Investigació de la Força Aèria volia detenir de manera segura un vehicle que fugia sense danyar-lo, això és el que va passar:

"Cal solucionar totes les solucions preexistents, com ara les tires de la" trituradora de pneumàtics "o el SQUID de les rodes, cosa que ha provocat la mort d’un agent de policia mentre es posava el dispositiu en marxa o dels conductors que els envoltaven. Amb l'ajuda de Wright Brothers Institute i InnoCentive, AFRL va obrir aquest repte al món. Com a resultat, AFRL va poder multiplicar el nombre de persones que pensaven en aquest problema més de 100 vegades i va rebre una solució viable en un període de 60 dies. Un enginyer mecànic jubilat de 66 anys, de Lima, Perú, va presentar la solució guanyadora: un vehicle elèctric controlat per control remot que pot accelerar fins a 130 mph en 3 segons, posicionar-se sota un cotxe fugint i desencadenar automàticament un coixí de seguretat retingut per aixecar el cotxe i deixar-lo anar."

AFRL va comprar el disseny per 25.000 dòlars.

Un dels escenaris més profunds on els premis es van desenvolupar amb èxit són els cotxes sense conductor. El 2004, l'Agència de Projectes de Recerca Avançada de Defensa va anunciar el seu primer Grand Challenge, un premi de milions de dòlars per aconseguir que un vehicle autònom baixés per una pista del desert. Tots els cotxes van fallar, de manera que ningú es va allunyar amb la bossa. Un any després, cinc cotxes van completar un circuit a través del Mojave. El robotista Sebastian Thrun va liderar un equip de la Universitat de Stanford a la victòria; poc després, Google el va arrabassar. Ara, per descomptat, tenim cotxes de Google amb autocontrol que es reboten per la policia, igual que els cotxes de la gent.

El 2006, Kalil assumeix els premis que necessitem més d’ells, sobretot en àmbits difícils de resoldre com l’agricultura a l’Àfrica i les vacunes barates. Va continuar fent ressò d’aquest sentiment en, per exemple, el seu TEDx sobre les llunes i la iniciativa BRAIN d’Obama. Algú li donarà una cinta a aquest tipus.