La demanda de "cocaïna aquàtica" revela els costos ambientals de la bellesa

$config[ads_kvadrat] not found

¿Qué puede hacer Colombia si la demanda de cocaína en el mundo sigue igual?: Toby Muse

¿Qué puede hacer Colombia si la demanda de cocaína en el mundo sigue igual?: Toby Muse
Anonim

Els federals mexicans acaba d'apoderar-se de 750.000 dòlars d’estomes de peix que mereixen el pes en cocaïna. Les vesícules de natació del baix de totoaba: peixos a la vora de l’extinció al petit golf de Califòrnia del país - són un producte primordial a la Xina, on es creu que són el secret de la pell juvenil i alleugen les articulacions doloroses. Una sola bufeta seca de color marró groc, esculpida de greix totoaba, capturada il·legalment pels furtius, pot aconseguir fins a 100.000 dòlars a Xangai i Hong Kong, on han estat durant molt de temps un pilar de la medicina tradicional.

Es creu que les bufetes contenen alts nivells de col·lagen, una proteïna coneguda per donar força i estructura a la pell. Tradicionalment, els òrgans secs es cuinen en sopes i guisats i es consumeixen amb l'esperança de restaurar la joventut i l'elasticitat a la pell i reforçar les articulacions. En alguns casos, es creu que els "peixos" fan que els dolors de l’embaràs siguin més tolerables. Es creu que la pràctica té una antiguitat de cent anys, i les bufetes més grans han obtingut preus històrics. Les vesícules de baix de totoaba, que poden créixer fins a 2 metres de llarg, són especialment valuoses.

Igual que amb molts remeis tradicionals, la ciència és irregular. Les vesícules de peix contenen, sens dubte, col·lagen, en particular, una forma especialitzada coneguda amb el nom d’islingas, que s’ha utilitzat per vestir ferides des del segle XVIII. Col·làgen, que rep el nom de la paraula francesa coller - Per enganxar - és un material dur, que sembla proporcionar un marc extern perquè els nous teixits creixin quan s'apliquen a les ferides. Hi ha hagut un interès científic recent en l’ús d’un col·lagen derivat del peix amb finalitats mèdiques, ja que sembla que és millor resistir la infecció que el col·lagen animal. Tot i això, no hi ha gaires proves científiques que demostrin que menjar el col·lagen en el brou de bufeta de peixos és una manera eficaç de fer-lo arribar al vostre sistema, almenys no d'una manera útil.

Com va dir un pescador mexicà CNN, "Si realment funcionava per la bellesa, ara hauria de ser bella. En comptes d'això, mireu-me."

Tot i així, les proves científiques poques vegades fan que les conviccions culturals no es vegin, i es creu que les vendes de les bufetes de peixos de contraban alimenten un mercat negre internacional que ara es creu que val la pena milers de milions de dòlars. PROFEPA, l'equivalent mexicà de l'Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units, ha intentat activament el tràfic il·legal fent volar per sobre de la zona de despeses protegida federalment de totoaba dues vegades al dia per buscar brossa i inspeccionar tots els vehicles que surten del santuari. Aconseguir un acord amb els pescadors locals per protegir les espècies en perill d’extinció: han estat a la llista des que la pesca comercial va devastar poblacions als anys setanta: el govern mexicà ha ofert als locals uns 3.100 dòlars al mes per no pescar a la zona, però el pagament, que és segons sembla, més propera als 2.000 dòlars al mes, ni tan sols s'apropa al pagament potencial fins i tot per a una sola bufeta.

Malgrat els esforços federals per frenar el comerç del mercat del peix, PROFEPA encara genera nou xarxes de captura de totoaba al dia. Fins ara, no està clar si els càrtels mexicans de drogues existents han potenciat l’enllaç amb importadors xinesos il·legals.

$config[ads_kvadrat] not found