La missió de la NASA Dawn exposa un Cryovolcano i un aigua gelada a la superfície de Ceres

$config[ads_kvadrat] not found

Young Cryovolcano on Ceres

Young Cryovolcano on Ceres
Anonim

És possible que Ceres no tingui el mateix reconeixement de noms que els vuit planetes del sistema solar (RIP Plutó), però la missió Dawn de la NASA ha recorregut un llarg camí per demostrar que el petit planeta nano és molt més que un fred tros de roca i gel.

Ceres és l'objecte més gran del cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter, i l'únic prou gran com per aconseguir una forma arrodonida per la força de la seva pròpia gravetat, tot i pesar només un per cent de la lluna terrestre. Una sèrie d’articles de recerca publicats dijous a Ciència demostren que Ceres és un món sorprenentment dinàmic, afectat no només pels impactes d’asteroides, sinó també per les forces geològiques internes. Aquests estudis es basen en dades i imatges recopilades per la nau Dawn, que actualment està en òrbita al voltant del planeta nan.

El descobriment més emocionant? Hi ha motius per creure que Ceres acull un criovolcà - que és tan impressionant com sembla. Els Cryovolcanoes funcionen físicament com un volcà a la Terra, excepte en un sistema molt més fred. No s’alimenten de lava fosa, sinó d’una barreja d’aigua i compostos volàtils atrapats sota terra. Aquesta suspensió s'escalfa i es pressuris fins que escorre a través de l'escorça, que flueix com la lava fins que es solidifica com a gel a la superfície.

El criovolcà de Ceres, anomenat Ahuna Mons, es descriu en un article d'Ottaviano Ruesch amb el Laboratori de Propulsió a Jet de la NASA i els seus companys. És una de les proves directes més convincents del criovolcanisme en roques espacials gelades que s’han trobat mai.

Més evidències de Ceres com a món en constant evolució: un estudi separat va trobar evidències de l’aigua congelada com a gel a la superfície del planeta nan. Això és sorprenent, perquè segons els models informàtics, qualsevol gel present a la superfície del planeta s'evaporaria cap a l'espai en qüestió de dècades. Els autors sospiten que un esdeveniment recent - potser un impacte d’asteroides o un despreniment de processos tectònics - va exposar gel d’aigua que anteriorment havia estat protegit sota la superfície rocosa.

Articles addicionals van trobar signes d’impactes del vent solar; una escorça feta amb una barreja de roca i gel; característiques geològiques que inclouen cràters, cúpules, fluxos de lobats i altres estructures; i la distribució generalitzada de minerals de filosilicats semblants a l'argila, que requereixen aigua per formar-se i assenyalen el paper significatiu de l'aigua en la configuració del planeta nan.

Tan emocionants com són aquestes troballes, podrien ser només la punta de l’iceberg rocós. Després de vuit mesos d’observació de Ceres a una alçada de 240 milles, Dawn començarà a espiral del divendres al planeta nan, que es detindrà a 910 milles de distància. Aquest nou mirador podria oferir noves idees sobre el funcionament interior del rock espacial. També ajudarà a limitar l’ús de hidrazina de la nau espacial: el combustible que crema per a la propulsió pròpia i la comunicació amb la Terra, ja que es requereix menys energia per superar la gravetat del planeta nan a altituds més elevades.

$config[ads_kvadrat] not found