73 Questions With Kim Kardashian West (ft. Kanye West) | Vogue
L'Observatori La Silla de l'European Southern Observatory (ESO) al nord de Xile ja alberga alguns dels telescopis més avançats del món, però el seu arsenal telescòpic ha estat encara més impressionant.
El dimarts passat, l’ESO va anunciar que els telescopis brillants i nous de l'exoplaneta en transits i atmosferes (ExTrA) van fer les seves primeres observacions amb èxit. L'objectiu dels tres telescopis ExTrA representats a continuació és caçar planetes que orbiten les estrelles de nana vermella properes: estrelles petites i relativament fresques que formen una gran part de les estrelles properes a la Terra.
Aquest és un projecte finançat pel Consell Europeu de Recerca i l'Agència Nacional de Recerca de França. Els telescopis van ser escrits per primera vegada en un article de recerca de SPIE per al 2015 i des de llavors han explorat els cels de planetes semblants a la Terra.
"Amb ExTrA, també podem abordar algunes qüestions fonamentals sobre els planetes de la nostra galàxia", va dir José Manuel Almenara, membre de l'equip ExTrA. "Esperem explorar com són comuns aquests planetes, el comportament dels sistemes multi-planeta i els tipus d'entorns que condueixen a la seva formació".
ExTrA estudia i detecta exoplanetes amb telescopis de 0,6 metres mitjançant un seguiment dels nivells de llum rebuts de les nanes vermelles en què se centra, en un procés conegut com a fotometria de trànsit.
La idea és quan un exoplaneta que orbita cap a una d’aquestes estrelles passa davant d’ell, la llum ExTrA es torna més intensa. Monitoritzant la freqüència i la quantitat d’una estrella durant aquest procés, li diu als astrònoms quina és la proximitat de l’exoplaneta a l’estrella, la forma de la seva òrbita i la seva grandària.
Fins i tot porten aquest popular mètode de detecció d’exoplanetes un pas més enllà mitjançant la implementació de noves tecnologies. ExTrA recull llum a partir d’un inici de destinació i altres quatre estrelles de comparació. Aquesta llum s’introdueix en un espectrògraf d’objectes múltiples utilitzant fibres òptiques. Això redueix els efectes de distribució que l’atmosfera de la Terra té sobre la llum de l’espai, donant uns resultats molt precisos.
A més de ser un dels millors telescopis del món per a la caça d'exoplanetes, també podran avaluar la similitud que tenen alguns d'aquests planetes a la Terra. D'aquesta manera, els astrònoms poden identificar mons potencialment habitables, una capacitat que abans es pensava que es limitava només a pel·lícules de ciència ficció.
"Amb la propera generació de telescopis, com el telescopi extremadament gran d'ESO, és possible que puguem estudiar les atmosferes d'exoplanetes trobades per ExTra per intentar avaluar la viabilitat d'aquests mons per donar suport a la vida tal com la coneixem", Xavier Bonfils, el l’investigador principal del projecte, diu en un comunicat de premsa. "L'estudi dels exoplanetes està portant el que va ser una vegada la ciència ficció al món de la ciència".
Els controversials fòssils similars a humans no són "enllaços desapareguts", argumenten els científics
El debat sobre on s’adapta l’història Australopithecus sediba s’aborda en un recent número especial de "PaleoAnthropology". Fins ara, dos Au. S'han analitzat els esquelets de sediba, MH1 i MH2 i, si bé s’accepta com a espècie vàlida, els crítics han posat en dubte la decisió d’incloure-la al gènere Australopithecus.
Els telescopis de la NASA troben pistes sobre com es van formar tan ràpidament els forats negres gegants
Al centre de la Via Làctia es troba un forat negre supermassiu que és aspirat en milions o fins i tot milers de milions de vegades la massa del sol durant tota la seva vida. I no és l'únic: els astrònoms creuen que totes les galàxies tenen forats negres per als cors, i molts dels que han identificat s'han trobat absoluts ...
Els científics del MIT dissenyen sinapsis artificials per a xips d'ordinador similars al cervell
Els investigadors del Massachusetts Institute of Technology han dissenyat i fet proves inicials sobre sinapsis artificials que permetrien als ordinadors imitar el cervell.