Algebraic Neural Networks: Symmetry and Stability - Alejandro Ribeiro
El genoma humà celebra el seu 17è aniversari aquest dijous. El 15 de febrer de 2001, el Projecte Genoma Humà va publicar el seu primer conjunt de resultats a la revista Naturalesa, canviant per sempre la manera com entenem la vida humana.
En els 17 anys transcorreguts des que es va publicar el document fonamental, aquesta nova comprensió ha suposat una gran comprensió sobre el genoma humà: val la pena molt de diners. La prova està al nostre voltant, amb les companyies que fan un gran compromís amb la nostra curiositat sobre els secrets amagats als nostres gens.
Un anàlisi realitzat per Grand View Research el 2017 va suggerir que el mercat per a la seqüenciació d’ADN / ARN podria tenir un valor de 15,9 milions de dòlars el 2025.
La seqüenciació del genoma personal, pensa en 23, és especialment important. Podeu enviar un tovallol de galta per analitzar el genotip i la mateixa empresa que proporciona aquest servei fins i tot podria vendre la vostra informació genètica. La seqüenciació de l’ADN fins i tot ha arribat a les nostres vides de cites, ja que les start-ups com Pheramor que afirmen que els vostres gens es poden utilitzar per trobar el company perfecte. Mentrestant, els metges s’han adonat del potencial d’utilitzar la informació genètica dels pacients per avaluar el risc de malalties i desenvolupar plans de tractament de precisió, i les tecnologies avançades d’edició de gens avancen en un futur on podem modificar el propi genoma humà.
Però, també per sorpresa de ningú, aquest espai cada vegada més estret ha generat molta controvèrsia, tant financera com ètica.
El potencial financer de la tecnologia era evident des del primer moment, igual que estava clar que la privadesa seria un obstacle important per fer que la tecnologia resultés lucrativa. En els primers Aughts, el consorci internacional de seqüenciació del genoma humà, finançat pel govern, no va ser l'únic grup que va treballar en aquest projecte: Celera Genomics, fundada pel controvertit genètic Craig Venter, va portar l'esforç de la indústria privada a seqüenciar el genoma humà, provocant un soroll la comunitat científica, en eludir els controls de privadesa mentre ho fa. Invers anteriorment informat sobre la fricció que va causar:
Els interessos de Celera es van enfrontar a aquells dels instituts nacionals de salut (NIH), on els investigadors finançats pel govern treballaven per fer el mateix sota el Projecte Genoma Humà. Mentre que el projecte NIH tenia l'objectiu de produir un mapa públic del genoma humà disponible, les dades de Celera només estaven disponibles per als clients que pagaven. Venter va proposar patentar un gran nombre de gens, que van cridar fortament els seus companys del NIH i d'altres països.
El debat sobre qui és propietari de la informació genètica segueix sent el problema principal per a qualsevol que intenti guanyar diners amb el genoma humà.
Afortunadament, s'han establert algunes proteccions per protegir la privadesa personal mentre que els legisladors i els ètics elaboren els problemes. Atès que el genoma d’una persona us pot explicar molt sobre ells - el risc de desenvolupar malalties genètiques, per exemple - els legisladors van respondre a les recomanacions dels científics i van fer il·legal que els empresaris i les asseguradores de salut discriminessin algú la informació continguda en el seu genoma La Llei de no-discriminació genètica de 2008. Aquesta llei té un doble propòsit: protegeix el dret de les persones a no fer-ne servir la informació genètica, però fent així, també anima a la gent a continuar aportant mostres genètiques per a la investigació mèdica.
Avui, aquestes mostres continuen sorgint a través d’empreses de seqüenciació d’ADN petites i grans, i no queda clar qui pot reclamar la propietat sobre les dades resultants. A mesura que el valor d'aquests conjunts de dades creixi durant els pròxims 17 anys, podem estar segurs que la lluita serà ferotge.
La ciència ficció consumirà la indústria del superheroi i es convertirà en el gènere per vèncer
Les pel·lícules de superherois han dominat la taquilla durant més temps del que qualsevol persona podria esperar raonablement i la vida mitjana de la tendència està garantida. Una multitud d’homes enmascarats i un grapat de dones emmascarades ja han rebut la llum verda dels caps d’estudi. La moda de superherois no acabarà en els propers tres anys perquè ...
La prescripció de 1,2 mil milions de dòlars en drogodependències del president Obama és una medicina moderna
Parlant en un panell de la Cimera Nacional sobre Abús de Drogues i Prescripcions d’Heroïna d’Atlanta, el president Barack Obama va establir una certa realitat per a la gent: l’addicció als opioides com Vicodin, oxycontin i heroïna no és només un problema criminal, és una salut pública problema, i ha de ser tractat com a su ...
L’aeronau volador pot ser una indústria de 30 milions de dòlars el 2036: estudiar
Un nou estudi suggereix que la UAS té el potencial de convertir-se en una indústria de $ 30 mil milions de dòlars si les empreses, els governs i la societat es van plantejar.