Agenda "Classic Man" de Jidenna

Com ja us hem advertit, si no ho heu fet ja, el nou single de Sidney Jidenna, "Classic Man", de Janelle Monae, està a punt de passar a la vostra vida. És possible que ja ho hagi fet: des de febrer ja ha sortit a la bombolla, però la seva pujada en els gràfics de Hot 100 ara comença de debò, després d’haver trencat el número 30. És aquesta cançó que sona com "Fancy", imitada per la prima nerd de Jeremih, que es va esvair amb una mica de crema hidratant contemporània. També és infecciosament enganxós, entranyable en les seves particularitats líriques.

Però si pensàveu que Jidenna no era més que un senzill sabor-de-l'estiu amb un estil per a la moda, no podíeu estar més equivocat. Només cal veure el tema visual de la cançó per comprovar que hi ha més d’una cosa que l’home clàssic. El que a primera vista sembla una postura semblant a un club: assumir la prohibició de l’era-chic pel seu propi bé (pomade, vestits de tres peces, el botí extret de tirants a l'ombra del club soterrani del vídeo): es tracta realment d'una postura política, amb arrels que s'estenen més enllà del temps fins a un període encara més complicat de la història dels Estats Units.

El punt de referència estilístic, com ho va dir Jidenna a Vibe, és "Antebellum South, post 1865 fins al 1965". Això no és només una estètica buida; Jidenna ho veu, en part, com un mètode de protesta. En adoptar el seu uniforme de tall net, afirma, reconeix que avui vivim en un "nou Jim Crow", il·lustrant que les coses han quedat igual quan semblen ser diferents.

La idea d’un negre “digne” que Jidenna freqüentment planteja en les entrevistes pot escanejar com una política de respectabilitat. La imatge es veu reforçada, entre altres coses, per les referències poc simpàtiques de Jidenna cap als joves empobrits actuals que es troben atrapats en un estil de vida criminal. A la cançó, aquells que tenen les "necessitats de trobar-se al carrer" es contrasten amb la imatge del "elegant home de moda"; a l'últim vers de "Classic Man, el" sustentador de pa omple s el rebost / Now my n ** s argot "canya com un dandi / et dic com va / Trieu bandes de goma, tiri un sobre". Durant una entrevista a Hot 97, Jidenna va remarcar que el "home clàssic" volia ser un model, especialment en "aquests dies" quan hi ha "tan pocs homes d’honor als carrers".

No obstant això, es tracta d’una explicació més que reductiva. Jidenna aposta clarament per la seua assimilació als estàndards de ningú, especialment els blancs. "Clàssic" vol dir que és un terme general, que es troba dins de paràmetres difusos, que proposa que els individus assoleixin un alt nivell moral, social i artístic a través dels seus propis camins sinuosos. En el seu ús, és una cosa familiar i certament nostàlgica, però no és normativa. "Un home clàssic està més preocupat per l'ajust de la seva roba que per ajustar-se", recita Jidenna amb orgull en un vídeo promocional. Jidenna ens exhorta a ser nosaltres mateixos, tant com per fer un exemple.

Era necessari que Jidenna s'infiltrés al sistema - per trobar una capa prou gran. La signatura de l'empremta Wondaland de Monae (a la qual es refereix també la seva pàgina web, com a "moviment" i també com a etiqueta) amb L.A. Reid i Epic Records són clau per a ell; en cert sentit, el mitjà i la presentació se senten més essencials per al missatge que els detalls musicals, que canvien en les cançons existents de Jidenna; ell és una cosa així com una tremuja de gènere. Com va dir, vol "portar aliments ecològics a Walmart", per portar el seu material i missatge musical rarificats "a les masses".