Els éssers humans no tenen soles i palmes peluts a causa d'una proteïna

La vida seria molt diferent si tinguéssim els cabells a les mans. Els encaixades de mans serien més acollidors, el menjar de gossos calents seria més desordenat i la indústria dels guants es tancaria. La nostra pobra sense pèl ens distingeix d'altres mamífers, com els óssos polars i els conills, que tenen els cabells al costat de les pastilles dels peus. En un estudi que es publicarà el divendres a la nit Informes cel·lulars, els científics van explorar per què no tenim cabell a les mans i les plantes i hem descobert que aquestes parts del cos contenen alguna cosa especial que ens falta als nostres braços i cames.

Els científics de la Universitat de Pennsilvània van anunciar que la pell sense pèl conté un inhibidor secretat de naturalesa que bloqueja la via de senyalització de WNT. Aquesta via controla el creixement del cabell i és fonamental per al desenvolupament de fol·licles pilosos. L’inhibidor, una proteïna anomenada Dickkopf 2 (DKK2), deté que el camí faci la seva feina i és per això que tenim palmes com a pell de guaiaba.

"Basant-nos en algunes dades publicades, inicialment esperàvem que DKK2 pogués tenir un paper en la generació del patró dels fol.licles pilosos en la pell peluda, cosa que no va resultar ser el cas", va estudiar la coautor de Sarah Sarah Millar, Ph.D. diu Invers. "En lloc d'això, hem trobat que té una funció inesperada a l'hora d'establir àrees de pell sense pèl".

Millar, professor de dermatologia i director del Centre basat en recursos per a biologia i malalties de la pell de Penn, i el seu equip, van determinar que les regions sense pèl contenien DKK2 treballant amb un assumpte anàleg a la part inferior d'un canell humà: la pell plantar de ratolins. Aquesta és la pell del fons dels peus. Quan van analitzar el teixit de la pell, van trobar que DKK2 estava molt expressat. A més, quan van eliminar genèticament la proteïna, els cabells van començar a créixer a la zona sense pèl.

Aquest resultat va ser un bon indici que alguns animals, com els humans i els ratolins, van evolucionar de manera que ara impulsa la producció de DKK2 a regions específiques de la pell. Per provar això, van analitzar la pell plantar dels conills, qui fer-ho desenvolupar naturalment els cabells a les plantes. Millar i el seu equip van trobar que els conills, a diferència dels ratolins, no tenen nivells elevats de proteïna, la qual cosa explica que puguin créixer el cabell allà.

Mentre que els científics no saben per què els conills tenen el cabell plantar, pensen que els óssos polars tenen cabell en aquesta regió perquè ajuda a aïllar els peus quan caminen per la neu i el gel. Mentrestant, els científics assumeixen que els humans no tenen palmes i soles peludes perquè les mans suaus ens ajuden a agafar les superfícies. Som menys pelut que els nostres companys de mamífers en conjunt, una diferència evolutiva que els científics teoritzen podrien haver sorgit com un mitjà per ajudar-nos a mantenir-nos frescos viatjant, evitar paràsits i atraure companys.

Ara, Millar i el seu equip busquen utilitzar la seva recerca per ajudar les persones sense pèl a causa de malalties. Segons l'American Academy of Dermatology, més de 80 milions de persones tenen la calvície femenina o masculina, coneguda tècnicament com alopècia androgenètica. DKK2 podria ser un potencial objectiu terapèutic associat a aquesta condició.

"Un polimorfisme de nucleòtids en el locus DKK2 humà està associat amb un major risc d'alopècia androgènica", diu Millar. "És possible que l'expressió o funció elevada de DKK2 contribueixi a la miniaturització dels fol·licles pilosos, però encara no es coneix si aquesta variant afecta l'expressió o la funció de DKK2 i si té un paper funcional en aquesta condició. Aquesta és una zona fascinant per a estudis futurs."