Els estrangers darrere d’aquestes estranyes estructures de "coliflor" de Mart?

Un parell d’astrònoms de la Universitat estatal d’Arizona pensen que podrien haver trobat proves que hi havia o, en algun moment, la vida a Mart. I es presenta en forma d’un conjunt d’estructures curioses amb tops de capa de coliflor.

Sí, tot és bastant estrany. Però en realitat aquest és el millor suport fins ara per a la possibilitat que la vida alienígena a Mart sigui real. O almenys era real.

Les possibilitats de trobar vida a Mart són baixes, de manera que, quan algú digui haver trobat proves, es vol ser inicialment molt escèptic. Durant els darrers dos decennis, els éssers humans han enviat quatre rovers a la superfície i, en tot aquest temps, només hem trobat un terreny ermós àrtic inadequat per a la majoria dels organismes.

Però hi ha la paraula clau la majoria. Hi ha vida aquí a la Terra que actualment viu en climes similars als que es troben a Mart. La setmana passada, de fet, els científics van demostrar que certs fongs endèmics del pol sud podrien sobreviure en un clima marciano. Per tant, la vida a Mart no és impossible, només és improbable.

El nou estudi, presentat a la reunió de desembre d’American Geophysical Union i el primer reportatge de la qual va aparèixer Smithsonian.com, centrat en una sèrie de dipòsits minerals descoberts pel rover Spirit de la NASA. Aquests dipòsits es feien de sílice opalina i posseïen una característica molt estranya: capes exteriors amb protuberàncies i formes similars a les de les formacions de sílice que es troben a la Terra al desert de Xile.

En aquest planeta, aquestes estructures en forma de coliflor són esculpides per microbis. No es formen de forma natural. I, no obstant això, es veuen notablement similar a les estructures marcianes. Segons els astrònoms de la ASU, amb qui es va negar a parlar Invers Per a aquesta història, ja que estan completant el projecte final de l’estudi, val la pena pensar que val la pena prendre una explicació relacionada amb els bacteris marcians.

La parella va arribar a aquesta teoria després de comparar les imatges de l'Esperit amb les estructures de sílice del desert d'Atacama a Xile, el lloc més sec del planeta que no es troba en un dels pols. El clima s’assembla molt al paisatge fred i sec de Mart que s’ha cridat per la radiació ultraviolada gràcies a una atmosfera extremadament fina.

Les estructures de sílice amb formes de coliflor també es troben al parc nacional de Yellowstone i la zona volcànica de Taupo a Nova Zelanda. S'ha comprovat que les estructures que hi havia foren formades per microbis - i amb això en ment, és probable que els microbis també formessin les estructures de sílice xilenes.

La captura: encara no sabem si les estructures xilenes van ser conformades per microbis. Això és el que volen descobrir els astrònoms de l’ASU. I és per això que no es queden conclusions importants.

Una de les coses més importants a tenir en compte és que els microbis de Yellowstone i Taupo han evolucionat en entorns càlids, humits i rics en oxigen. Si hi ha microbis asseguts a la part superior dels dipòsits de sílice al desert d’Atacama, probablement s’assemblen diferent. I això és 100x per a qualsevol tipus d’estrangeria de Mart.

I, per descomptat, les reaccions geoquímiques abiòtiques podrien ser les culpables. La sílice pot ser, sens dubte, modelada per processos no biològics en estructures complexes, sense necessitat de vida.

L’equip d’ASU farà el seguiment de l’anàlisi directa de mostres de les estructures de sílice xineses aviat. Per descomptat, la millor manera de demostrar o refutar aquesta teoria serà estudiar mostres directes de Marcià estructura de sílice. Això no passarà fins al cap de 2020 - i probablement més tard.