Copa del Món 2018: partit Anglaterra-Colòmbia desencadena les alertes de ritme cardíac d'Apple

$config[ads_kvadrat] not found

Per qu

Per qu
Anonim

En els minuts cada cop més reduïts de dimecres contra Colòmbia contra l'equip colombià, l'equip de futbol nacional anglès es va aferrar a un avantatge 1-0 quan va succeir alguna cosa alarmant, tant per als jugadors del camp com per als espectadors a casa seva. Com es va fer evident que Anglaterra hauria de jugar un temps addicional, la gent de tot el país va començar a rebre alertes dels seus rellotges d'Apple avisant-los sobre els pics de la freqüència cardíaca com a 120 pulsacions per minut.

Com The Independent va informar dimecres, alguns fans van rebre el següent missatge: "Apple Watch va detectar una freqüència cardíaca que va pujar per sobre de 120 mentre semblava estar inactiu durant els 10 minuts". Alguns d’aquests fans van portar les seves dades a Twitter, mostrant quina adrenalina esportiva pot fer.

El meu ritme cardíac de la nit anterior pic.twitter.com/Amj8y8Atga

- Andrew Griffin (@_andrew_griffin) el 4 de juliol de 2018

En una entrevista anterior amb Invers Patrick Valcke, resident a la universitat de Saskatchewan, de tres anys d’anestèsia, va explicar com l’estrès provoca un repunt sobtat de la freqüència cardíaca:

La velocitat del cor és normalment controlada per dues subcategories del sistema nerviós autònom. Un d’aquests sistemes, el sistema nerviós simpàtic –també conegut com a sistema de “lluita o fugida” - s’estimula quan algú està enmig d’una experiència perillosa o ha provocat records d’un trauma anterior. Aquesta sensació de perill imminent inicia l’alliberament d’adrenalina i noradrenalina a les cèl·lules que enerven el cor, cosa que comporta un ritme cardíac més elevat.

Tot i que no sabem exactament com van coincidir les alertes amb els pics de la freqüència cardíaca, és just assumir que l’estrès del joc generalment va estimular el sistema nerviós simpàtic dels aficionats. Podria haver-ho fet activant un anticipatòria sensació d'estrès, provocada per la memòria dels jocs passats.

Al cap ia la fi, la primera vegada que la gent ha informat que veure l'objectiu de l’equip nacional anglès va ser suficient per precipitar una resposta d’estrès biològic complet. El 1998, Anglaterra va ser eliminada de la Copa del Món en una situació estranyament semblant: un tiroteig contra Argentina a la mateixa etapa del torneig. Com es va fer evident que Anglaterra hauria de jugar un temps addicional en el partit de dimarts, els seguidors d’Anglaterra podrien haver percebut el perill de nou, cosa que la investigació publicava a BMJ Open Sport and Exercise Medicine el 2017 suggereix que pot ser suficient per desencadenar una resposta d’estrès "anticipatòria".

Ara no tens l’estrès fins que vegeu l’Anglaterra a jugar gl #englandcolombia @England

- Melanie Anne (@QUEENBEEF) 3 de juliol de 2018

Tot i que està ben establert que l’estrès agut (com el perill que puga amenaçar la vida) pot provocar l’alliberament d’hormones que desencadenen una resposta fisiològica, hi ha una investigació creixent que mostra que anticipació d’un esdeveniment estressant –com una repetició de la pèrdua de la Copa Mundial de 1998– també pot provocar una resposta de lluita o de vol. Els autors del document de 2017 van investigar la resposta de l’estrès anticipatòria realitzant una metaanàlisi de 25 estudis previs que van mesurar els nivells de cortisol en atletes abans de la competència. Volien veure si només els idea d’un esdeveniment estressant seria suficient per produir una punta.

Un pic en el cortisol a la saliva dels atletes abans La competència, van escriure, donaria suport a la idea que els "estressos psicosocials" poden tenir un efecte biològic tan fort com el perill real. Van descobrir que hi havia una "resposta significativa de cortisol anticipatòria abans de la competència", tot i que les pues no eren tan fortes com les vistes abans d’altres esdeveniments intensos, com el paracaigudisme. També, sobretot, només van observar pics estadísticament significatius en els nivells de cortisol de la saliva masculí els atletes, que els autors admeten que requereixen una investigació més profunda.

La seva investigació posa de manifest la idea que només hi ha la idea la desaparició imminent pot ser suficient per inundar el cos amb prou de les hormones de tensió que serveixen per augmentar el ritme cardíac. I amb la història d’Anglaterra del darrer Mundial, sobretot, si no s’ha sortit de la ronda del grup a l’última Copa del Món, no és estrany que Apple vegi a tota la nació agafant una agitació hormonal profunda.

Quan Anglaterra juga a Suècia en el quart de final, el millor seria portar els monitors de ritme cardíac.

$config[ads_kvadrat] not found