Напал АДМИН в Frostborn: Coop Survival l CIS Сервер l фростборн l Игры на Андроид
El fenomen de les notícies falses ha creat dues escoles competents de gran interès. D'una banda, hi ha ciutadans ansiosos que la circulació de notícies falses a les xarxes socials hagi comportat l'elecció de Donald Trump el 2016. A l’altra banda, hi ha els seguidors de Trump que es preocupen que les fonts legítimes de notícies siguin realment falses. Com la definició del president del que és "fals" continua expandint-se, els científics publiquen a Ciència pregunten seriosament: quantes notícies falses hi ha realment?
Segons un estudi publicat el dijous, el nombre d’americans que van compartir notícies falses a Twitter durant les eleccions presidencials de 2016 eren en realitat un grup molt petit d’individus. Una anàlisi de 16.442 votants registrats al lloc de xarxes socials va revelar que gairebé un 1% dels usuaris eren responsables 80 per cent de totes les exposicions al contingut de notícies falses. A més, només el 0,1% dels mateixos usuaris eren responsables del 81% de les notícies falses compartides.
Aquest resultat, diu el coautor d'estudi i el professor de la Universitat Northeastern, David Lazer, va sorprendre a l'equip. "Vam fer una doble actuació", explica Lazer Invers. "Vam esperar que estigués concentrat, però si m'haguéssiu preguntat abans de l’estudi, probablement hauria dit alguna cosa sobre l’ordre de magnitud del 2 al 5 per cent".
Aquests resultats, basats en tweets enviats des d'agost fins a desembre de 2016, demostren que la majoria de les persones estaven exposades a notícies que provenien de mitjans de comunicació de fet. Es van definir punts de venda de notícies falses com aquells que tenien els "embolics de notícies produïdes legítimament", però no tenien "les normes editorials i els processos editorials per garantir la precisió i la credibilitat de la informació".
Lazer i els seus col·legues van trobar que la petita fracció dels usuaris de Twitter que van consumir i compartir les notícies falses van ser persones grans, conservadores i compromeses políticament. Comparant els 16.442 usuaris de Twitter de l’estudi amb un panell representatiu dels votants dels Estats Units a Twitter obtinguts per Pew Research Center, l’equip de Lazer va demostrar que la seva mostra era reflex de la nació en el seu conjunt.
Un estudi publicat a principis de gener a Ciència va arribar a una conclusió similar. En aquest estudi, els investigadors van examinar les característiques relacionades amb els nord-americans que van compartir notícies falses a Facebook durant les eleccions de 2016 i la freqüència en què es van compartir les notícies falses. També van trobar que "compartir aquest contingut era una activitat relativament rara" i que els conservadors tenien més probabilitats de compartir articles de dominis falsos de notícies.
Els resultats d’aquests estudis suggereixen que el paper dels bots que comparteixen notícies falses s’hauria d’explorar més i que mesurar el nombre d’accions que rep un missatge de notícies falses és una manera enganyosa de determinar l’amplitud de la seva influència. Això podria canviar la forma en què observem informes com un anàlisi de BuzzFeed de 2016 que mostra que les 20 històries d’eleccions de notícies falses més generades van generar més accions, gustos, reaccions i comentaris que les 20 històries electorals principals dels principals punts de venda anteriors a les eleccions. Lazer adverteix que aquestes històries particulars poden ser anormals, i el seu nombre d'accions es pot convertir en "bombat artificialment".
"Resulta que hi ha moltes coses bàsiques que no sabem i el que creiem que sabem està basat en fonaments científics", explica Lazer.
La bona notícia és que les notícies falses poden no ser tant un problema sistèmic com algunes persones creuen, diu. La major preocupació que hauríem d’haver, afegeix, és "l’ús retòric dels líders polítics de tot el món per fer front als mitjans de comunicació que els farien responsables". El fonamental assumpte de les notícies és el fet que l’ecosistema d’informació als EUA hagi experimentat un canvi ràpid, i perquè la manera com les persones s'informen –o no– són fonamentals per a la democràcia, és crucial que ens entenguem.
Notícies falses: fonamentalisme religiós, dogmatisme relacionat amb falses creences
En un estudi recent publicat al "Journal of Applied Research in Memory and Cognition", Michael Bronstein i els seus col·legues aborden el tema de les notícies falses i el que fa falta que un individu cregui en notícies falses. Van descobrir que les persones propenses a la il·lusió tenien una creença creixent en notícies falses sobre notícies reals.
Facebook suposa que censura les notícies dolentes de la seva secció de notícies "tendències"
Dilluns a la tarda, Facebook va publicar una entrada sobre el seu sistema d'intel·ligència artificial, "FBLearner Flow", que és "part de ... destacant els temes de tendència", entre altres coses. Dilluns al matí, Gizmodo va publicar un seguiment d’una exposició sobre per què aquest sistema d’intel·ligència artificial no és ni artificial ni particular ...
Explosió de Nova York: els resultats de Twitter de Google van mostrar notícies falses, de nou
Els resultats de cerca de Google són reclamacions plenes de presumpció i verificació després d’un sospitós intent de bombardeig a la terminal d’autobusos de l’autoritat portuària de Nova York.