Els científics descobreixen que l’addicció a la cocaïna és causada pel cervell a la porta del darrere

$config[ads_kvadrat] not found

Протокол TLS | Защищенные сетевые протоколы

Протокол TLS | Защищенные сетевые протоколы

Taula de continguts:

Anonim

Una vegada que la cocaïna es posi a la porta del cervell, potser no us adonareu de la quantitat que vulgueu.

Els científics de Cambridge han descobert una via al cervell que enllaça la seva regió formadora d’hàbits amb l’àrea més associada a respostes positives a les drogues, tot saltant el còrtex prefrontal de "raonament".

També han identificat un tractament que ha demostrat ser prometedor per a aquells que intenten deixar de fumar.

La recerca d’una manera de trencar l’addicció a la cocaïna va començar amb resultats sorprenents d’enquestes de persones que han recaigut: el 60% de les recaigudes en l’ús de cocaïna es poden atribuir a una ansietat pronunciada, a una compulsió física fora de la força de voluntat individual.

Cocaïna #exposició: "La porta del darrere" al #brain podria explicar per què l'autocontrol és tan difícil http://t.co/6yjah07hIR pic.twitter.com/QomihS9ZBR

- Universitat de Cambridge (@Cambridge_Uni), 12 de gener de 2016

L’ús repetit de drogues com la cocaïna submergeix el centre de comandament del cervell a l’escorça prefrontal amb dopamina de manera que el cervell passa de veure el medicament com una manera divertida d’alçar-se a alguna cosa més habitual i necessari.

Atès que l’escorça prefrontal organitza la relació entre les àrees del nostre cervell responsables del comportament dirigit per objectius i les activitats habituals, semblava que el fàrmac vinculava l’escorça prefrontal amb l’estria dorsolateral habitual.

Però, aquesta visió implica que l’addicció funciona principalment a través de desitjos i retirades sensibles a l’escorça prefrontal, però, els resultats de l’enquesta mostren que la majoria dels addictes que recauen no experimenten desitjos.

Els investigadors van trobar la resolució en una àrea del cervell menys coneguda anomenada amígdala basolateral, que "està associada a la relació entre un estímul i una emoció", emmagatzemant essencialment records positius sobre l'ús de drogues. Normalment, aquesta informació es filtraria a través de l’escorça prefrontal, però els científics estan informant d’haver identificat un enllaç directe entre l’amígdala basolateral i l’estriat dorsolateral, tot saltant l’escorça prefrontal.

"Hem trobat una porta del darrere directament al comportament habitual."

"Sempre hem assumit que l’addicció es produeix mitjançant un fracàs de la nostra autocontrol, però ara sabem que això no és necessàriament el cas", explica el doctor David Belin, professor de farmacologia de la Universitat de Cambridge. "Hem trobat una porta del darrere directament al comportament habitual."

Aquesta 'porta del darrere' també pot ajudar a explicar una paradoxa clàssica del comportament addictiu: "Un signe d’addicció és que l’usuari continua prenent la droga fins i tot davant de conseqüències negatives com la seva salut, la seva família i amics, la seva feina., etc., ”va dir el professor de farmacologia Mickael Puaud en una entrevista sobre l'informe.

Així, els investigadors es van proposar trobar un medicament que pugui dirigir-se directament a la nova via i ensopegar amb la medicació N-acetilcisteïna, que en el passat ha demostrat la seva promesa per ajudar els addictes a deixar de fumar, però és administrada habitualment a pacients amb fibrosi quística o pulmonar obstructiva crònica malaltia.

El primer estudi realitzat en rates va indicar una gran capacitat per evitar el fàrmac entre les rates que indicaven la voluntat de deixar de fumar, així com un augment de la plasticitat del cervell, que possibilitava un temps més fàcil de tornar a connectar un cervell addicte.

"El nostre estudi suggereix que la N-acetilcisteïna, un fàrmac que sabem que és ben tolerat i segur, pot ajudar a les persones que vulguin deixar de fer-ho", va dir Puaud.

$config[ads_kvadrat] not found