STONEHENGE: Revelado el misterio de los cuerpos enterrados hace 5.000 años
El poc que sabem avui sobre Stonehenge és una barreja d’especulacions fortament investigades i de certs fets. Es fa la hipòtesi que l’anell de pedres de dolerites de color gris fosc i massiu es considera terreny sant o un calendari gegant; sabem que era el lloc d’una festa intensa i cosmopolita i, més endavant, d’un enterrament. Però només ha quedat clar qui era considerat digne d’una trama.
El monument a Wiltshire va ser construït en diverses etapes, amb la construcció inicial fixada fa uns 5.000 anys. El cercle de pedra es va erigir al voltant de 2.500 a. C., i es va afegir un fossat circular amb uns mil anys més tard. A la dècada de 1920, es van trobar restes incinerades de fins a 58 individus en una sèrie de fosses al voltant de la circumferència de la rasa, revelant que Stonehenge era un dels llocs d'enterrament més importants del Neolític tardà coneguts a Gran Bretanya. En un article publicat el dijous a Informes científics, els científics revelen finalment a qui pertanyen les restes incinerats.
Per raons òbvies, és molt difícil extreure informació útil de restes humanes incinerades. Per esbrinar d'on vénen els cossos, els científics solen realitzar una anàlisi química de les dents, però les opcions de cremació són les regles. Per sort, l'autor principal i investigador de l'Université Libre de Bruxelles, Ph.D. Christophe Snoeck, va desenvolupar un nou mètode d'anàlisi de cremació, que posa de manifest els misteriosos propietaris de la cendra enterrada.
"Es va saber a partir d’un estudi previ que les pedres de pedra usades per construir les primeres fases de Stonehenge provenien de Gal·les", explica Snoeck a Invers. "No obstant això, no hi havia informació disponible sobre l’origen d'aquests pocs individus seleccionats enterrats a Stonehenge. Els nostres resultats mostren que el 40% dels individus analitzats no viuen a prop de Stonehenge en els últims deu anys abans de morir ".
El nou mètode de Snoeck utilitza la composició isotòpica de l’estrontium en els ossos per calcular una mitjana dels aliments que una persona va menjar al darrera dècada de la seva vida. L’aplicació d’aquest mètode a les restes de Stonehenge va revelar que almenys 10 de les 25 persones incinerades examinades ho feien no passar la vida prop de Stonehenge. En el seu lloc, sembla que van venir de Gal·les de l’oest: el mateix lloc on s’obtenien les pedres de pedra blava massives del monument. Les relacions dels isòtops d'estronci a les restes, expliquen els autors, eren coherents amb les associades a la vida en aquesta zona. De vegades, realment és el que menges.
Això significa, explica Snoeck, que no totes les persones enterrades a Stonehenge formaven part de l'elit local. L’anàlisi de les restes incinerats suggereix que els cossos van ser traslladats a Stonehenge després la mort, una revelació que afegeix certa claredat a la identitat i origen d'aquells escollits per a un enterrament de Stonehenge.
Es creu que les pedres de pedra del centre de Stonehenge de l'oest de Gales han estat incorporades a la construcció del monument al voltant de 2.300 aC. Els arqueòlegs creuen que es van originar en un lloc situat a 140 milles del monument, a Gal·les. La revelació que les persones enterrades a Stonehenge també eren de Gal·les, evidencia que la seva connexió amb el lloc no va acabar després de la seva construcció.
"Els resultats posen èmfasi en la importància de les connexions interregionals que impliquen materials i persones en la construcció i ús de Stonehenge", explica Snoeck, "proporcionant una visió rara de la gran quantitat de contactes i intercanvis al Neolític, ja fa 5.000 anys.."
L’anàlisi de l’ADN del Cheddar Man revela que els britànics no eren homes blancs
El dimecres, el Museu d'Història Natural de Londres va anunciar que van analitzar l'ADN del Cheddar de 10.000 anys d'edat i va trobar que tenia la pell fosca i els ulls lleugers.
A l'anàlisi de l’ADN de l’Europa antiga, els creadors de Stonehenge desapareixen
Un parell de documents genètics innovadors mostren que les persones que vivien al voltant de Stonehenge en el moment de la seva construcció es van substituir sobtadament fa 4.500 anys.
L'anàlisi química revela la recepta mil·lenària de com fer una mòmia
Un nou estudi se centra en Mummy S. 293, el primer cos que es conserva al Museu Egipci de Torí, Itàlia, i revela que no es va momificar a través de la "preservació natural". En canvi, els científics expliquen el "Diari de la Ciència Arqueològica" que la mòmia va ser embalsamada utilitzant mètodes clàssics.