Els guanyadors del Premi Nobel 2016 revelen materials exòtics que podrien alimentar A.I.

$config[ads_kvadrat] not found

"Candidati premi Nobel" e altri cialtroni

"Candidati premi Nobel" e altri cialtroni
Anonim

El Premi Nobel de física de 2016 es va adjudicar dimarts a un trio que va obrir el camí a nous materials radicals que abans no eren inimaginables. Els tres científics nascuts al Regne Unit van rebre el premi "per descobriments teòrics de transicions de fases topològiques i fases topològiques de la matèria", va declarar l'organisme adjudicatari de la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia, descobriments que podrien ajudar en el desenvolupament de inimaginablement més poderosos ordinadors.

La meitat del premi de vuit milions de corones suecs (929.935 dòlars) d’aquest any s’adjudica a David J. Thouless a la Universitat de Washington, mentre que l’altra meitat ha estat atorgat tant a F. Duncan M. Haldane de la Universitat de Princeton com a J. Michael Kosterlitz de Brown University.

"Vaig estar, com tothom, molt sorprès i molt satisfet", va dir Haldane en una entrevista telefònica a la conferència de premsa de l'acadèmia. Haldane va explicar que una gran part del procés, que treballava amb conceptes teòrics, significava que es passava molt de temps sense saber si estaven en el camí correcte. "Un cop ho vegis, penses per què abans ningú no ho va adonar?"

Les fases més comunes de la matèria són el gas, el líquid i el sòlid. En temperatures extremadament altes o baixes, la matèria assumeix més estats exòtics pic.twitter.com/ZpwAuDfeYT

- El premi Nobel (@NobelPrize) el 4 d'octubre de 2016

El seu treball se centra en materials estranys i exòtics que poden constituir la base de les tecnologies futures. Un exemple d’aquests materials estranys són els superconductors, que ofereixen poca resistència electrònica i obren la porta a ordinadors quàntics que poden alimentar formes d’intel·ligència artificial increïblement avançades.

L’equip va utilitzar conceptes topològics, utilitzats en matemàtiques per descriure com els materials canvien per etapes i els van aplicar a la física per entendre com es produeixen materials com els superconductors a la natura. Els models anteriors eren insuficients per descriure per què existeixen aquests materials estranys.

El desenvolupament del quàntic A.I. pot transformar com les persones interactuen amb els ordinadors. El mes passat, Yuri van Geest, fundador de SingularityU als Països Baixos, va dir a un públic de Pirate Summit 2016 que, perquè aquestes noves màquines podran considerar múltiples possibilitats alhora, realitzaran tasques analítiques més ràpid que mai.

Actualment, les investigacions analitzen com es podrien desenvolupar les noves generacions de superconductors. Si es descobreixen noves formes de material utilitzant els conceptes del trio, es podria afavorir el desenvolupament d’AI encara més potent.

$config[ads_kvadrat] not found