Les cicatrius òssies de Neanderthal remodelen el que sabem de les seves vides

$config[ads_kvadrat] not found

SMOKING SOULS | CICATRIUS ft Roser Cruells / Els Catarres

SMOKING SOULS | CICATRIUS ft Roser Cruells / Els Catarres
Anonim

Quan es van trobar fòssils de Neanderthal el 1856, els antics hominins es van classificar ràpidament com a brutes la intel·ligència de la qual era molt menor que Homo sapiens. En els últims cinc anys, un augment de la investigació ha permès als neandertals una renovació de la reputació molt merescuda. Un estudi publicat el dimecres a Avanços científics reforça encara més el que sabem de les vides dels neandertals amb l’examen d’una part crucial de la seva anatomia: les mans.

En el document, un equip de científics suïssos i alemanys explica que anteriorment es va acceptar que els neandertals utilitzaven el poder agafar més que els moviments precisos de les mans. Aquesta és una diferència important, ja que la manera com fem servir les mans revela el que hem fet amb les nostres vides. No obstant això, aquesta creença –que aquest equip diu que no està fonamentada amb evidències sòlides– és contrària al creixent cos de proves arqueològiques que demostren que els neandertals eren artesans artístics capaços d'expressió cultural.

Agafant o agafant energia, és quan un objecte es manté al palmell de la mà i els tendons flexors tiren els dits i el polze de manera que es pugui agafar un objecte. És el que feu quan llenceu, per exemple, una pedra. Avui en dia, l’adherència al poder és una cosa que han de fer servir persones com paletes, canteres i fusters. Mentrestant, en un agafador de precisió, el dit polze i el dit punter funcionen com a pinces i una mà pot contenir objectes petits i delicats. Aquest és l’adherència més utilitzada per sastres, escriptors, pintors i sabaters.

Mitjançant exploracions en 3D, aquest equip va ser capaç de demostrar que els neandertals usaven més sovint agulles de precisió, més que potents. Per determinar això, van escanejar els ossos de les mans de sis neandertals i sis humans moderns que van viure fa més de 40.000 anys. També van escanejar els ossos de les mans que pertanyien a 45 esquelets del segle XIX recollits al Museu d'Història Natural de Suïssa. Aquests esquelets més moderns eren clau perquè els historiadors coneixien la professió de cadascun dels humans al qual pertanyien.

Les exploracions són importants perquè van permetre als científics cercar entesis o cicatrius de fixació muscular. Aquests marcadors esquelètics poden proporcionar evidències anatòmiques directes de com les persones utilitzen els seus músculs. L’anàlisi dels entes de neandertals va exposar que habitualment feien servir eines de mida petita i es feien agafar d’una manera que permetés un nivell de precisió delicat i alhora alt. En comparació, els esquelets moderns que abans eren treballadors de força bruta tenien entes més prominents al polze i rosat, revelant que utilitzaven un poder. Mentrestant, els neandertals tenien entes grans sobre els polzes i els dits índexs.

"Els nostres descobriments estableixen una clara vinculació entre les restes biològiques i culturals dels neandertals i desafien la representació comuna del comportament manual de Neanderthal com depenen del poder i poques vegades realitzen tasques que requereixen precisió", escriuen els científics. "Els resultats estableixen una relació sòlida entre les restes biològiques i culturals en el registre fòssil".

$config[ads_kvadrat] not found