Les proves genètiques dels consumidors ajuden a la policia però a sacrificar la privadesa, mostra els estudis

A l’abril, les autoritats de la zona de Sacramento van capturar el violador i l’assassí conegut com Golden State Killer, utilitzant dades genètiques disponibles al públic. Poc després de la detenció de Joseph James DeAngelo, es va revelar que la base de dades genòmica de consum GEDmatch.com havia ajudat a acabar la investigació de 40 anys. L'aplicació de la llei va enllaçar DeAngelo amb la seva sèrie de delictes amb l'ajut de les dades de DNA dels seus parents que estaven disponibles en línia. En un estudi publicat dijous a la revista Ciència, els investigadors assenyalen que és probable que les proves de consum es tornin més freqüents i més potents, però això pot arribar a costar la nostra privadesa, ja que les bases de dades genètiques disponibles al públic ens poden identificar fins i tot si no les hem contribuït.

A l'abril de 2018, més de 15 milions de persones havien utilitzat proves genètiques autosòmiques directament al consumidor. Aquests inclouen serveis com 23andMe i Helix. En el nou estudi, els investigadors expliquen que aquest diluvi de participació significa que és molt fàcil identificar persones mitjançant el seu ADN a través de bases de dades genealògiques públiques, fins i tot si no han estat sotmeses a proves genètiques. Els autors de l’estudi informen que almenys el 60 per cent de les persones als Estats Units amb ascendència europea es poden identificar.

Aquest estudi es va centrar específicament en els nord-americans d'ascendència europea, ja que aquesta població està sobre-representada a les bases de dades de l’ADN. L’equip va analitzar un conjunt de dades de més d’1,2 milions de persones anònimes que havien estat objecte d’una seqüenciació comercial a través d’una empresa anomenada My Heritage (coautor de l’estudi Yaniv Elrich, Ph.D.), és el Chief Science Officer de la companyia. Van descobrir que per al voltant del 60 per cent de les persones dins del conjunt de dades, els científics van poder trobar un membre de la família amb segments d’ADN coincidents. Una vegada que aquesta informació es combina amb registres genealògics disponibles públicament i es troben un o més parents, no és massa difícil de determinar qui pertany al DNA.

"Aquesta tècnica", expliquen els científics, "podria implicar gairebé qualsevol individu nord-americà d'ascendència europea en un futur proper".

Aquesta és, aparentment, una bona notícia per als científics forenses i els oficials de policia, i subratlla un risc de privadesa per a les persones en general. Els científics subratllen que, perquè és tan fàcil fer un seguiment de les persones a través de dades d’ADN, cal que tinguin noves polítiques dissenyades per protegir la seva privadesa i aturar l’ús indegut de la informació:

En conjunt, afirmem que els nostres resultats garanteixen una revalorització de l’estatus quo pel que fa a la identificabilitat de les dades d’ADN, especialment de persones nord-americanes. Mentre que els responsables polítics i el públic en general poden estar a favor d’aquestes capacitats forenses millorades per resoldre els crims, es basa en bases de dades i serveis que estan oberts a tothom. Així, la mateixa tècnica també es podria explotar per a finalitats nocives, com ara la re-identificació de temes d'investigació a partir de les seves dades genètiques.

Els científics també afirmen que si les autoritats legals combinen l’ADN de l’escena del crim amb informació de ADN disponible al públic, probablement poden reduir la quantitat de sospitosos a prop de 17 persones. A mesura que més persones tinguin proves de genètica de consumidors, alguna cosa que aquests autors diuen que és inevitable: aquest procés només serà més fàcil. Amb la modelització matemàtica, van determinar que una vegada que les bases de dades genètiques tinguessin almenys un 2% de la població objectiu, gairebé qualsevol persona dins d’aquest grup podria estar igualada com a mínim al nivell del cosí tercer.

Aquesta ruta ofereix una potent alternativa a les bases de dades forenses de les quals les autoritats de cerca s'han basat fins ara, però també vol dir que un innocent quart cosí que no sap que la seva informació és allà fora, podria fer un cop a la porta.

Resum de l’estudi:

Les bases de dades de genòmica dels consumidors han arribat a l'escala de milions d'individus. Recentment, les autoritats policials han explotat algunes d'aquestes bases de dades per identificar sospitosos a través de familiars distants. Utilitzant dades genòmiques de 1,28 milions d’individus provats amb genòmica de consum, vam investigar el poder d’aquesta tècnica. Projectem que al voltant del 60% de les recerques per a individus de descendència europea resultaran en un tercer cosí o en una coincidència més propera, la qual cosa permetrà la seva identificació mitjançant identificadors demogràfics. A més, la tècnica podria implicar gairebé qualsevol individu nord-americà amb descendència europea en un futur pròxim. Demostrem que la tècnica també pot identificar els participants en recerca d’un projecte de seqüenciació pública. Partint d’aquests resultats, proposem una possible estratègia de mitigació i implicacions polítiques en la investigació dels subjectes humans.

Interessa l’ADN? A continuació, mireu que aquests nanorobots d’ADN maten els tumors: