Noves imatges Mostra les tempestes estel·lars violentes d'Eta Carinae en un detall impressionant

$config[ads_kvadrat] not found

La violenta captura a Juan Guaidó en medio de una autopista venezolana

La violenta captura a Juan Guaidó en medio de una autopista venezolana
Anonim

A l'interior de la nebulosa Carina viu el sistema estel·lar binari Eta Carinae - dues estrelles massives que orbiten entre si, produint vents estel·lars turbulents que xoquen a velocitats de 6 milions de milles per hora.

Les noves imatges publicades per l’Observatori Espacial Europeu mostren per primera vegada, de manera sorprenent, la zona d’impacte on es troben els vents expulsats de cadascuna de les estrelles. Representen una regió increïblement explosiva on dues de les estrelles més grans de la galàxia estan desgastant-se mútuament amb un potent material estel·lar.

Eta Carinae és molt diferent del sistema estel·lar que coneixem a la Terra. A més d'estar format per dues estrelles, és més jove, més violent i molt més gran. La brillantor total del sistema és de cinc milions de vegades la del nostre sol.

De 1837 a 1856, Eta Carinae va produir la "Gran Erupció": una explosió estel·lar on l'estel més gran del sistema va expulsar alhora una quantitat enorme de gasos i pols. Abans i després d’aquest esdeveniment, el sistema no es podia veure des de la Terra a simple vista, però durant uns dies el 1843, Eta Carinae era la segona estrella més brillant del cel nocturn.

La gran erupció va donar lloc a la creació de la nebulosa Homunculus, un núvol de gas estel·lar gairebé amb forma de taquilla que envolta el sistema estel·lar binari. Abans d'ara, els astrònoms no van poder mirar dins de la nebulosa i imaginar els detalls interiors, incloent la zona relativament petita on els vents estel·lars es barregen. Aquesta zona és mil vegades menor que la Nebulosa Homunculus en general.

Els investigadors van aconseguir aquesta gesta utilitzant l’interferòmetre Very Large Telescope de l’ESO i la resolució de la imatge amb una combinació d’instruments i tècniques. El resultat va ser la imatge de resolució més alta del sistema que es va produir i va revelar una estructura inesperada en forma de ventall en el lloc on els vents estel·lars xoquen. Això es produeix quan el vent de la més petita i més calenta estrella es bloqueja violentament amb el material més dens que s’ha expulsat de l’estrella més gran.

Aquest treball us ajudarà a informar-nos de la comprensió de la joventut i de la massificació dels sistemes estrella, que es redueixen a mesura que evolucionen.

$config[ads_kvadrat] not found