Els científics descobreixen pistes sobre el misteri del megaraptor amb un descobriment de dinosaures nous

Els científics han excavat una nova espècie de dinosaure a l'Argentina que té pistes sobre els misteriosos megaraptors, un grup d'animals carnívors que desafien la categorització fàcil. Es va nomenar l’espècie Murusraptor barrosaensis, i es descriu per primera vegada en un article publicat el dimecres a PLOS ONE.

Murus és llatí per a "paret" i significa la paret del canó on es van trobar els fòssils. Barrosaensis evoca Sierra Barrosa, la regió patagònica on es troba el jaciment. Murusraptor barrosaensis definitivament es troba dins del clado megaraptor, conclouen els autors. Però, com els megapaptadors s’emmarquen dins del panorama general de l’evolució dels dinosaures, segueix sent el tema del debat paleontològic.

Els megaraptors es troben dins del grup més gran de teròpodes carnívors i es caracteritzen per tenir dues urpes molt grans a cada braç anterior. "Megaraptor" significa "lladre gegant". Com el seu nom indica, eren molt més grans que les rapinyaires, cosa que contràriament al que Jurassic Park creieu que es tractava principalment de la mida d’un gall dindi. Però no eren gaire grans Tiranosaure Rex i altres teròpodes gegants. Murusraptor pot haver estat a uns 13 metres de les dents a la cua.

Els megaraptors pertanyen al grup de dinosaures més relacionats amb els ocells vius i han compartit moltes de les seves característiques, incloent ossos lleugers i buits. Però aquí hi ha l'eix de la contenció: si bé alguns articles científics situen els megaraptors com un subgrup dels alosaurids, altres argumenten que pertanyen amb més raó als coelurosaures, la qual cosa els convertiria en cosins més propers al T. rex.

Resoldre aquest trencaclosques no és una tasca fàcil i el problema, com sempre a la paleontologia, és una informació limitada. Com enteneu un animal que abans era una cosa que respirava, d'un grapat d'ossos vells? Com es descriu el món tal com era fa 80 milions d'anys quan la seva única evidència són les roques que es van formar en aquest moment i lloc a la història de la Terra?

El camp de la paleontologia ha desenvolupat eines sofisticades per omplir els buits del nostre coneixement, però encara està limitada pel material d'origen. I fins i tot quan teniu uns ossos espectaculars per mirar, les imatges poden enganyar. Per exemple, el recentment descobert Gualicho shinyae tenia petits braços com a T. rex, però això no indica una relació genètica estreta. En canvi, es tracta d’una qüestió d’evolució convergent, el procés pel qual els animals desenvolupen trets similars per separat mentre evolucionen per omplir nínxols ecològics i de comportament similars.

El que això significa per als paleontòlegs és que no poden arribar a conclusions sobre qui està relacionat amb qui només mira el panorama general. En lloc d'això, es perfila la semblança superficial més petita anatòmica per separar-se de la procedència genètica real. L’arbre genealògic que resulta no és una solució definitiva sinó una millor idea, per debatre, reinterpretar i destruir el futur estudi científic.

Els autors del nou document no prenen cap posició sobre la qüestió de si Murusraptor és més proper al Allosaurus o al T. rex. En comptes d'això, duen a terme dos anàlisis separats sobre els ossos, un per a cada hipòtesi. Els fòssils que solucionaran aquest misteri es troben en algun lloc, conclouen; no s’han trobat encara. "Finalment, altres descobriments de mostres més eloqüents en roques velles tant d'Amèrica del Sud com d'Austràlia ajudaran a comprendre millor l'evolució primerenca del clado i, per tant, aclarir les seves afinitats filogenètiques basals".

La veritat, com diuen, és allà fora.