El vídeo mostra que la flota de drons podria accelerar les operacions de cerca i rescat

La tasca de coordinar els esforços de guardes experimentats, exèrcits de voluntaris, gossos especialment formats i helicòpters assordants no és tasca fàcil. I, no obstant això, encara que la recerca i el rescat són notòriament intensius en recursos, també és evident que és totalment necessari.

Afortunadament, aquestes operacions es tornen molt més eficients. Segons les últimes dades, el Servei de Parcs Nacionals ha localitzat amb èxit el 93 per cent de les seves trucades de cerca i rescat en un termini de 24 hores entre el 2004 i el 2014, per cada Boston Globe informe. Ara, les noves investigacions del Centre de Recerca Langley i del MIT de la NASA tenen el potencial per accelerar encara més el procés centrant-se en un dels llocs més fàcils de perdre: els boscos.

Liderat per l'estudiant de postgrau Yulun Tian, ​​el grup va llançar un vídeo dijous dijous estrenant un sistema autònom de drones de quadrotor dissenyat per buscar una zona i compilar un mapa amb alta eficiència i rapidesa. Els guardabosques que veien el mapa des d'una estació terrestre tindrien la llibertat de concentrar-se en el propi rescat. El grup presentarà les seves investigacions a la conferència internacional sobre conferència sobre robòtica experimental la setmana vinent.

Que els drones facin el treball brut

Tot i que cap operació de recerca i rescat és simple, els boscos poden resultar especialment difícils. Els helicòpters no poden veure-ho a través de tendals dobles, per un, i els senyals GPS febles poden fer que el drone no sigui pràctic.

L’equip de Tian, ​​no obstant això, no va voler renunciar als avions de drecs GPS, la capacitat de la qual es movia entre branques tenia el potencial de reduir dràsticament el nombre d’ulls necessaris per dur a terme missions de cerca. Per abordar el problema del GPS, el grup va agafar una fulla dels cotxes autònoms (pensem en Waymo) utilitzant LIDAR per navegar.

LIDAR (Detecció de llum i rang) utilitza polsos làser per mesurar la distància a un objecte. És difícil que els avions no tripulats diferenciïn arbres individuals, però amb els LIDAR els drones poden, en canvi, mirar els grups d’arbres. Mitjançant la mesura de les distàncies entre ells, els avions no tripulats poden crear una signatura de la seva ubicació i dibuixar un mapa. Quan el sistema reconeix signatures de diferents drons, això significa que han visitat la mateixa ubicació, informació que pot utilitzar per unir els mapes.

Càlcul del curs més ràpid

La investigació del grup és un pas més enllà de l’ús del poder humà, sinó també de les aplicacions anteriors dels drons.En un intent de maximitzar l’eficiència, els drons de cerca i rescat anteriors escollirien la seva propera ubicació de cerca viatjant a la zona més propera. Sembla raonable, oi? Però trobar el camí més proper pot venir amb el preu de la reorientació.

"Això no respecta la dinàmica del drone", diu Tian en un comunicat. "S'ha de parar i girar, de manera que això significa que és molt ineficient pel que fa a temps i energia, i realment no es pot accelerar".

En el sistema de Tian, ​​els avions no tripulats calculen la ruta més propera tenint en compte l’orientació actual, el que resulta en un camí en espiral que permet als drons mantenir l’impuls, conservant energia i temps. I en recerca i rescat, cada segon compta.

El grup va provar els avions no tripulats en simulacions i va provar dos en un veritable bosc, mapant amb èxit àrees de 20 metres quadrats en 2-5 minuts. Per a aplicacions completes, els avions no tripulats estarien equipats amb sistemes de detecció d'objectes que poguessin identificar una forma humana i deixar un pin a la seva ubicació, iniciant una missió de rescat.

Sense passar per les ineficiències humanes i no tripulades, la flota de quadrotors del MIT podria afectar els 51,4 milions de dòlars que es van gastar en el servei de recerca i rescat del Servei de Parcs Nacionals entre el 2004 i el 2014. Però el més important és que el nou sistema podria suposar el 93%.