L'estudi troba que hi ha llegats psicològics a llarg termini del carbó

$config[ads_kvadrat] not found

ska p-somos la revolucion

ska p-somos la revolucion
Anonim

La revolució industrial va modelar el món modern i el carbó va ser el combustible que el va alimentar, però a un cost molt elevat.

Els impactes econòmics i ambientals de la mineria del carbó estan ben documentats (i debatuts), però un nou estudi argumenta que també deixa cicatrius psicològiques de llarga durada.

Publicat a Journal of Personality and Social Psychology Al novembre, la investigació prové de gairebé 400.000 proves de personalitat realitzades al Regne Unit.

Va descobrir que els residents actuals d’un nucli històricament industrial del Regne Unit estan més disposats a tenir emocions negatives com l’ansietat, més impulsives i més propenses a denunciar una menor satisfacció en la vida. L’estudi va descobrir que la consciència era un 26 per cent menor, mentre que el neurotisme era, en mitjana, un 33 per cent més gran en comparació amb la resta del país.

Basant-se en el model de personalitat "cinc grans", una menor consciència es tradueix en conductes més desordenades i menys orientades a objectius, mentre que el neurotisme està associat amb la inestabilitat emocional i amb un major risc de depressió i abús de substàncies.

Michael Stuetzer, un dels coautors de l'estudi, explica que "la disminució del carbó a les zones que depenen d’aquestes indústries ha provocat dificultats econòmiques persistents, l’atur més elevat".

A continuació, l’elevada pobresa es va combinar amb dos altres factors, la migració i els comportaments apresos, per transmetre aquests trets de personalitat negatius.

Migrants a les àrees industrials van arribar a buscar més oportunitats. Ja havien experimentat el que els investigadors anomenaven "adversitat psicològica" en els mons que havien deixat enrere. En els seus nous entorns industrials, es van enfrontar a dures condicions laborals, de vida i sanitàries que van augmentar la seva tensió i van disminuir el seu benestar.

Migrants sortir les regions que depenen del carbó, en canvi, eren aquelles amb més optimisme i resistència.

Aquesta investigació i la seva migració selectiva poden haver concentrat els trets de personalitat "negatius" entre les poblacions que es van quedar, segons els investigadors.

Tot i que l’estudi es va limitar al Regne Unit, incloïa respostes nord-americanes com a part d’una “comprovació de la robustesa”, trobant també patrons similars de “trets de personalitat postindustrial” en aquest costat de l’estany.

Tot i que l’impacte psicològic és molt més difícil de mesurar que els mediambientals i els econòmics, aquest estudi aporta una dimensió important a l’hora de considerar els pro i els comptes del carbó.

Resum

Les recents investigacions han identificat la variació regional dels trets de personalitat dins dels països, però sabem molt poc sobre els motors subjacents d'aquesta variació. Proposem que la Revolució Industrial, com a època clau de la història de les nacions industrialitzades, hagi generat una agrupació persistent de resultats de benestar i trets de personalitat associats a l'adversitat psicològica a través de processos de migració selectiva i socialització.Analitzant dades d’Anglaterra i Gal·les, analitzem les relacions entre la quota d’ocupació històrica de les indústries basades en carbó a gran escala (mineria de carbó i indústries manufactureres que utilitzen aquest carbó com a combustible per a les seves màquines de vapor) i la variació regional de personalitat i benestar. Fins i tot després de controlar possibles confusions històriques (subministrament energètic històric, educació, riquesa, geologia, clima, densitat de població), trobem que el domini històric local de les indústries basades en carbó a gran escala prediu els marcadors d'avui en dia de la seva adversitat psicològica (menor consciència i puntuacions de les facetes d’ordre, una puntuació més alta del neuròtic i puntuacions de la faceta d’ansietat i depressió, menor activitat una faceta de extraversió i una menor satisfacció de la vida i esperança de vida). L’anàlisi de variables instrumentals, que utilitza la ubicació històrica dels camps de carbó, suporta l’assumpció causal d’aquests efectes (amb l’excepció de la satisfacció vital). Altres anàlisis centrats en els mecanismes fan referència a les funcions de la migració selectiva i de la persistència de les dificultats econòmiques. Finalment, una comprovació de la robustesa als Estats Units reprodueix l’efecte de la concentració històrica de les indústries a gran escala en els nivells actuals d’adherència psicològica. En conjunt, els resultats mostren com els patrons regionals actuals de personalitat i benestar (que configuren les trajectòries futures d’aquestes regions) poden tenir les seves arrels en els grans canvis socials en curs durant dècades o segles abans. (Registre de base de dades de PsycINFO).

$config[ads_kvadrat] not found