Els músics en realitat poden sentir millor a les festes

$config[ads_kvadrat] not found

Els m?? gracias ???

Els m?? gracias ???
Anonim

És un clixé cansat: el músic s’aboca a la festa i surt amb la dona / home més bella de l’habitació uns minuts més tard. Resulta que també és una realitat, i per una raó inesperada. Els músics són superherois de festa perquè poden fer alguna cosa que ningú més pugui, escolta.

Un estudi de la Universitat de Boston publicat a Naturalesa suggereix que la formació musical ens ensenya a recollir els patrons de la parla tot i el soroll de fons. A la ciència de la parla, la dificultat per centrar l'atenció auditiva en una sola veu en una situació sorollosa es coneix com el clàssic "problema del còctel". La solució està jugant en una banda de punk.

Com l'exercici físic, la formació que experimenten els músics enforteix tant les seves habilitats auditives com les seves instal·lacions cognitives. La seva capacitat de distingir entre camps semblants, timbres i ritmes, així com la millora de l'atenció auditiva i la memòria de treball, no és una habilitat específica per a la música. Poden escoltar-se en una habitació plena de gent, entendre els mumblers i conversar realment amb possibles parelles sexuals.

Per provar les habilitats dels músics, els investigadors els van tenir i els seus homòlegs no musicals van escoltar una sèrie de frases "emmascarades" per frases que la seva ubicació i intel·ligibilitat eren variades. Hi havia dos tipus d’enmascarament: “informatiu”, que consistia en emmascarar frases que feien difícil entendre el discurs a nivell cognitiu i “energètic”, que suposava un soroll de fons que competia amb la parla.

Es va demostrar que els músics eren menys susceptibles a les dues formes d’enmascarament, cosa que els investigadors podrien reflectir la seva millor capacitat d’escoltar "analíticament". En situacions de còctels, el seu llindar d’audició va ser d’uns 6 dB millor que el de no-músics.

Alguns estudis han demostrat que les xarxes cerebrals que tracten el processament de la música se superposen amb les necessàries per processar la parla. Tot i que els autors adverteixen que és massa aviat per treure cap conclusió sobre si la formació musical condueix automàticament a una millora de la percepció de la parla, aquest estudi posa les bases per a futurs estudis, que finalment ens podrien dir quins són els músics que hauríem de ser.

$config[ads_kvadrat] not found